dilluns, 31 de desembre de 2007

Sensacions: Primer sol




M’aixeco a trenc d’alba
per trobar el primer sol del darrer dia.
L’estel ressagat em pica l’ullet
i la lluna no para de somriure.

Aliats savis de paraules secretes.
Portadors de les forces generadores
per continuar essent.

La llum del darrer dia
pinta vermells als blaus.
I apareixen grocs.

La llum del darrer dia
puja des de mar
i arriba fins on era casa meva.

Veig el temple.

I en aquest matí silenciós,
sento els riures dels nens.

Com l’esperança que tots somniem a mitjanit.
Com manyagues dels teus llavis.
Com noms mormolats a cau d’orella.
Com l’alba que arribarà demà enyorada de les mans als cossos.

diumenge, 30 de desembre de 2007

Sensacions: Fanal





Poc a poc la nit dona la volta
comptant les fulles que s’estremiran a l’alba.
Hi ha un silenci que m’envolta
i seu en una cantonada.

No m’importa si el sol no brilla.
La lluna mai podria ser més gran.

Vindràs a dir el meu nom aquesta nit?

Encenc el darrer llum de l’any
per recordar els carrers de nou descoberts.
Les paraules llegides.
Les músiques escoltades.

Mai vaig pensar que ens trobaríem,
però aleshores vas besar els meus llavis.

Estava perdut.
I em vas trobar i portar a casa.

Abraçant-me fort, quan tenia fred.
Eixugant-me els ulls, quan vaig plorar.

Ara,
camino dintre dels sons
dels carrers,
coneixedor dels colors
de les teves petjades.

dijous, 27 de desembre de 2007

Sensacions: Estrelles




Fals retorn.

No és el fil dins un laberint.

Ni un camí amarat

d’estalactites

com un mite impropi

de significats profunds.


És la densitat de l’il•lusió,

gravada en bronze,

resignada a ser qüestió

residual.


No és una pluja d’estrelles.


(Sentiment d’almesc

que evoca paradoxes

autosuficients.)


És el reflex del xiscle
silent
de la teva tremolor
profunda.

Projectada com magma

que anuncia l’arribada

de presencies exultants.


Porta estel•lar

d’accés restringit.

Sensacions: Lluna





La lluna atura
el temps de la besada.

I cada gest es torna

efímerament infinit.


L’absurd,

com reducció ridícula,

del sentiment cert.


Mans assedegades

dels sons que la pell

inventa pels colors

del plaer.


No hi ha promeses,

paraules, fets

que em facin estimar-te

més del que
t’estimo
ara.

Sols sentir el teu cos,

fresc,

com l’herba segada

sota els peus.


Vertiginosa il•lusió

perduda entre les certeses,

desvagades,

que ens atrau com la gravetat

impertinent que augmenta

les distàncies.


Somni de cabells

desplegats sobre el llit.

Corona sensual

de calidesa còmplice.


Llàgrimes que desborden,

colpejant els dins,

amb les tessitures més tendres.


Mecanisme de la voluntat
del origen.
Descobriment de la pèrdua.

diumenge, 23 de desembre de 2007

Cinema: Mona Lisa smile





Arribes amb la força
del mestral i una dolçor

com de mar.


Somrius per intentar

que aprenem a aixecar

el cap per damunt

les grisors de cada dia.


Obviant la rutina

sota l’exercici

del pensament

i els sentiments.


Res és indiferent

als teus ulls,
al teu cor,
de lluitadora

en evolució continua.


I se que podem trobar

la teva mà,
ferma,
com far de retorn

les nits més fosques.

_________________________________

òbviament podria pertànyer a Endreces (X). sigui com sigui, és per tu Trini

Nadala





Puc batejar cada
un d’aquest estels

màgics

amb els vostres noms.


I així perfilar

una constel•lació

de components únics:

éssers de cors grans,

mirades clares,

paraules dolces.


Bressol d’un sentiment

que acotxeu

i amanyagueu

amb els colors

que s’emmirallen

dels vostres esguards.

_____________________
Estels més rellevants en aquesta constel.lació (en ordre alfabètic)
Alepsi Elur Musa Zel
Annatarambana Gatot Ònix ...
Arare Gemminola Pd40
Avi Hypatia Pentesilea
Bitxo IruNa Tals
Bruixoleta Iruna del camins Uribetty
Carme Fortià Joana Veí de dalt
Carme Rosanas Monalitza Williams

divendres, 21 de desembre de 2007

Sensacions: Pluja fina





Plou tan suaument
que he sortit a mullar-me

per recordar els colors

dels teus dits

damunt la meva pell.


Però la pluja era freda.

dijous, 20 de desembre de 2007

Cinema: Le Notti di Cabiria





Dolcesa desesperada
diàfanament decidida.

Actuació d’amor

impecablement desplegada.


Despertar d’una pregunta,

entre llençols rebregats,

caient cap a una son

fracassada i de carrers estrets.

Mentir-se sense honor,

observant la vida

amb la tendresa

dels enamorats.


Dolor d’aguda bellesa

com forma d’immortalitat

de generositat implacable.


La modèstia del obsequi

reconstruït cada nit,
cada dia:
el minut que passa satisfet.


Perspectiva inacabada

entre runes, superposicions

i multituds enfollides.


Omplim els pulmons

de bellesa mestissa

per somniar que no fa

falta reservar-se per res millor.

dimecres, 19 de desembre de 2007

Cinema: The Silence Of The Lambs




Inventar-nos
amb la pell d’altres.


Consideracions laterals

sense possibilitats

de versemblança.


Moviments sensuals
per extreure,
com un exorcisme,

l’alè vanament destructiu

de l’amor.


L’embolcall convencional
s’allibera,
en caure la màscara
grotesca.

Llum a la sortida:

l’esperança de tu.

dilluns, 17 de desembre de 2007

Cinema: La lengua de las Mariposas.





Obtenim el coneixement
del color de les paraules

que aprenem.


Després
oblidem la conjugació
del sentiment escaient.


Cecs davant

somnis que ens aclaparen.


Perdent el tacte de la pell

que mai va deixar-se acaronar
del tot.

Observant totes les esquenes

que criden la teva covardia.


Convertint-nos en allò

que sempre vam jurar

que no seriem.


Matant l'innocència

per l'irrellevància

d’un moment.


Reconeixent totes les portes

que s’han de tancar

per trobar la clau

del enigma

d’un senderi incert

amarat pel blanc,

pur i feridor,

de la solitud.

El silenci s’atansa.

Cinema: La Strada





Camí de malabars
i acrobàcies sense xarxa.
Marxa de passes alades.
Pal•lidesa itinerant
aromatitzada de lilàs i suor.

Inventant el gest
que assagem,
sempre un cop més,
a l’espera del moment
de desvestir el somni
que plorem en solitud.

Despullar-se en gris
per sentir en colors.

Les mans, pinzells
de referències concretes.

Potser darrera la següent cantonada...

dissabte, 15 de desembre de 2007

Cinema: Is Paris Burning?





La nit,
finalment viscuda

i apresa,

esclata en un foc

de renovació pagana.


Adorem la flama

que es propaga

acotxada per les teves mans.

La passió del bes

mentre recorrem

els carrers empedrats

vora el riu.


A l’aixopluc dels ponts

beurem els esguards,

mentre els dits

creen delicats corriols

pels cossos.

dijous, 13 de desembre de 2007

Cinema: The Snows of Kilimanjaro





Vestim vells garbissos
per resistir l’embat,

fred,

del tast dels records

d’una vida

que s’esmuny

com papallones blanques.


Veiem la neu

des de l’austeritat de l’obaga.

Sota despullats bedolls
entremaliats.

En un intent d’evitar

rigorosos hiverns

tot arrelant entre roques.


Els cossos
no deixen empremta.

I ens oblidem en un calaix.

dimecres, 12 de desembre de 2007

Cinema: Jonathan Livingston Seagull





Altures feréstegues
de clarors rogenques.

A l’horitzó, un nou dia

s’aixeca

sobre fondals emboirats.


Intueixo el teu vol,

plomatge brillant,

ales esteses.


I és aleshores

quan et trobo:

Aturant un temps

amb la teva paraula.


Suavitzant els murs

de pedra seca

que ens envolten

amb un somriure

de paisatges multicolors.


Despullant d’ornaments la vida

per viure-la com la història,

verge,

que es deixa dur per un vendaval.


Realitat que reculls

en racons amb coixins

de vegades espinosos.


Amarant-la amb les orquídies diminutes

de les teves besades.

dilluns, 10 de desembre de 2007

(parèntesi agraït)

Na Joana obre finestres, fa memes i m'afalaga i fa pujar els colors atorgant-me aquest premi:

Aquest reconeixement honorific comporta compartir-ho amb altres set blocaires que, al meu parer, siguin susceptibles de merèixer-ho.

Gràcies per fer-me pensar, somriure, aprendre.

diumenge, 9 de desembre de 2007

Cinema: Lost In Translation




Cop de dolor blanc,
sóc qui sóc per a ningú.

Despullat en tu

no hi ha camí de llum.

Mots perduts entre els mots.

dimarts, 4 de desembre de 2007

Cinema: Das Leben der Anderen





Interferència malaltissa.
Es fa necessari fugir

abans d’ofegar-se.


Cristall marcit,

un cop més,

sota la pútrida bafarada

del mot.


Batecs depredadors

enmig d’una superfície

blavissa i esvaïda.


Dring, buit,

que trenca la volta

estimada.


Idea negra.
Espectral imatge blana.

Interferència

a la vida d’altres.

diumenge, 2 de desembre de 2007

Cinema: Sense & Sensibility





La música del cos
abocant-se a la vida,

sense condicions

ni regles establerts,

es presenta com una

contradicció essencial.


Ballet proper

sense paraules per definir-ho.

Arquet que saltirona

enamorat d’un tacte de vellut.

Circumval•lant silencis

vertiginosos que dibuixen

la pell estimada.


Mirada asimètrica

que enyora la teva presència.


Encara que hi siguis.

Cinema: Road To Perdition





Triem un traçat
ja definit

per mercaders

des de turons fortificats.


Foneries eòliques

per fugir de la destrucció

que es pot trobar

a cada revolt del riu.


Mobilitzem per reorganitzar,

amb una confiança emotiva,

un pas de barca

des de cingleres absurdes.


I fem la transhumància,

amidant sogues nuades,

a les sobretaules

vora el foc.

divendres, 30 de novembre de 2007

Cinema: Mystic River




Records colpegen
una visió espessa

i, sovint,

d’estructura fosca.


Perpetuant víctimes

en un fris

d’obstinació magnífica

i geologia abrupta.


Marges de pedra seca

que s’esmicolen

com les ferides

del terreny perdut

que vessa

amb ressons

de paraules antigues

dijous, 29 de novembre de 2007

Cinema: The Green Mile





Llavor com finestra
que convida a lectors

diligents

a pujar per paisatges

acollidors

d’una verdor voluptuosa.


Mentre l’austeritat

artesana
viu com una reserva
idíl•lica

reconvertida

en territori juramentat.


Molsa a la pedra.


Ínfims gegants

sacrificats per causa

d’una innocència estranya.

Cinema: The Shawshank Redemption






Teranyina teixida
entre barrots foscos

de quotidianitat

absurda.


Aspiració transparent

com ombra d’oblit

irrellevant.


Cerca de la redempció

del pecat absolut

de silenci i llunyania.


Fora un no res.


Dintre el no res.


Sistema euclidià

de botxins decapitats.

dimarts, 27 de novembre de 2007

Cinema: Nuovo Cinema Paradiso





Trobem la dolçor
que ens arriba a la fosca
argentadament multicolor.
Compartint paraules i silencis
com crispetes de sentiments.

I ens mirem els ulls abans
de beure’ns,
els llavis assedegats,
per apaivagar
la necessitat dels mots.

dilluns, 26 de novembre de 2007

Cinema: Anna And The King




Ballar amb la dolçor
a ritme d’esperança.


Espurnes de somriure

degotant amb un deix melangiós.

Senyalant el camí

d’il•lusió mai marcida.


El color de la vida.


Flor única acotxada

entre murmuris d’amor.


La força de la mirada.


Sol que ens dibuixa

fora de totes les ombres.


Navegant la música

de la cançó als teus llavis:

el bes i la paraula.

dissabte, 24 de novembre de 2007

De pas: Game Over




Titella artesana
de fils escapçats.
El temps de pas,
quan afrontes l’escala,
s’acaba.

Bleix multicolor
per un viatge
monocromàtic
i absurd.

Despullada l’estança
de les preguntes primordials,
els ressons del no res
com el tro que no arriba,
els artells,
els timpans,
les genives
fins sagnar.

És fàcil dir
que no s’ha de viure
la vida que altri
voldria que visquessis
per poder viure la seva
tal i com li van ensenyar
que havia de ser viscuda.

La intuïció ens allunya de la raó.
No hi ha manuals d’usuari.

I l’escala roman,
pacientment aliena,
esperant la decisió
de ser pujada o baixada.

dimarts, 20 de novembre de 2007

diumenge, 18 de novembre de 2007

De pas: Retrat difús





Mostro un cop més l’imatge
patèticament desdibuixada
i ubicada en un lloc
on no hauria de ser.

Ombra sense presència.
Somni anacrònic.

Massa tard per un principi.

Els temps es tanquen
i no hi ha cercles.

Sols doloroses paral•leles
de distancia inabastable.

dijous, 15 de novembre de 2007

De pas: Moment amb tu






Somrís,
mirada,

carícia,

petó,

silenci,

capvespre,

sorra,

matolls,

paraules,

corredisses,

jocs,

gronxador,

rialles,

sabates,

xiquets,

tendresa,

barri,

temple,

bes,
esperança,

abraçada,

“fins ara”,

inesperat...


El moment amb tu.

De pas: Paraules mortes





He de passar
i recollir les paraules mortes

que m’han caigut,

desordenadament buides

aquí i allà.


Tal vegada les netegi

i endreci

per si mai

poguessin fer servei.


O les trauré al pati

i jugarem

lluny de mirades

estranyes i silencioses.


Fins trobar aquell

plaer solitari,

com estimant-te.


I, després,

acotxar-les amb silencis

dintre de capses blaves,

aleatòriament desades

a les lleixes d’un rebost fosc.

dimarts, 13 de novembre de 2007

De pas: Colors projectats






Recull la llum
al balmat de les mans

per transformar-la

en petjades d’absència.


Reconstruint l’esperança

de trobar algú

que es faci càrrec,

allà,

de les paraules oblidades.


Sense melangia ni tristors.


Simplement a l’ombra

del foc follet

d’una vida que es creu viscuda.


Tal vegada perduda.


Escalant els talls

més tendres de les flors

més brillants.


Esclatant en un plor

silenciosament profund

que neix del dins.


I que ha de brollar

com poncelles aquoses

de rierols feréstecs.


Fins trobar les dolces

ribes dels teus llavis,

sucosos, tebis,
generosos.
On dibuixar,
en present,
la felicitat que s’amanyaga

en el color dels mots.


Projectats, tendrament,

a les aigües d’un llac.

divendres, 9 de novembre de 2007

De pas: Contrallum, contrapàs





Contrallum de paraules interiors,
brandant silencis

de somnis
somniats
amb els ulls oberts.


Carícies
com
balades
que emergeixen,

degotant suaument,

amb lluentors
de notes
incoherentment
esfereïdes
entre silencis de blanques.


Contratemps
o contrapàs.

Compàs arrítmic

per un ritme

de no-vida.


Fins que et trobo.


I la llum atura

el temps al teu
esguard.

diumenge, 4 de novembre de 2007

De pas: Ombra





Capturo l’imatge
de mi mateix

sobre catifes de fulles

encara verdes.


Textures infinitament

persistents

de siluetes lentes

i líquides.


Com carícies

senzillament complexes

d’òptica insaciable.


Projectant una ombra

que no pots veure

però intueixes.


En un pas lent

de temps:

una mà iniciant

un recorregut dolç.


Les espurnes de les mirades

ens xopen

des del mirall.


I ballem, despullats,

amb els records

dels somriures.

divendres, 2 de novembre de 2007

De pas: Portal





De mar i universos...
De camins i vents...

De cambres i ulls de sirena...

De llums i silencis...

De maduixes i somnis...

De somriures i lluna en un cove...


Càlids teixits

que han anat cantant

dolços colors
a casa.

Somriures d’aixopluc

en dies de tempesta.


Recer dels somnis

quan aquest em faltaren.


Ara,
obro baguls i destrio

paraules.


Cercant les més escaients

per dibuixar

els poms més brillants

i deixar-los al portal
de casa:

La meva ofrena

per vosaltres.

dijous, 1 de novembre de 2007

Idea Negra (VII)

I al final
la rauxa

enfosqueix

les llums,

tendres
i tèbies,
tant difícils

de trobar

i mantenir...

dimecres, 31 d’octubre de 2007

De pas: Vaixell dibuixat





Amarat de cel i mar,
voldria ser vaixell
que navegués
per dunes rinxolades
com les del teu Delta.

Xalant pel descobriment
de paraules úniques,
com flors
gronxades pels núvols
de la teva veu:

A cops tempesta.
A cops calma i cel clar.

(Inspirat pel dibuix de Iruna dels Camins al seu post fulla)

dilluns, 29 d’octubre de 2007

De pas: Viure





Viure,
amb l’alegria de saber

que és l’única vida

que podrem sentir.


Viure,

amb l’ elegant

sentiment de solitud

silenciosa.


Viure,

en un petit carrer

ple de flors

i cadires fora.


Viure,

amb la por

als moments de felicitat

repicant els dins.


Viure,

de llunyanies esbarriades

entre neules de sarga

i sauló.


Viure,

tintant papers i teles

exquisidament

amarades de tu.


Viure,

pel plaer de viure

la nostra vida.


Viure,

per no haver de viure,

innecessàriament,

les vides d’altres.


Viure,

veient passar
el moments
dibuixant ombres

i llums polsegosos.

dissabte, 27 d’octubre de 2007

De pas: Per què hauria de ser diferent?





Trobat el fruit,
intentem assaborir-ho

evitant les punxes

que el protegeixen

i el mantenen lluny

de les nostres mans.


Així el nostre amor.


Com màscares

alternants

a les mans dels morts.


Llit de fulles seques.


Perdent l’estació

i el moment

que vas acaronar

amb les teves mans.


Llinatge de lluna freda.


La teva ombra

em rellisca entre els dits.

Per què hauria
de ser diferent?

De pas: Sense embolcalls.

I de sobte,
simplement,
la llum

de les teves paraules.


Tot el que es necessita

per viure.

Sense embolcalls
superflus.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape