Sensacions: Lluna

La lluna atura
el temps de la besada.
I cada gest es torna
efímerament infinit.

L’absurd,
com reducció ridícula,
del sentiment cert.

Mans assedegades
dels sons que la pell
inventa pels colors
del plaer.

No hi ha promeses,
paraules, fets
que em facin estimar-te
més del que
t’estimo ara.

Sols sentir el teu cos,
fresc,
com l’herba segada
sota els peus.

Vertiginosa il•lusió
perduda entre les certeses,
desvagades,
que ens atrau com la gravetat
impertinent que augmenta
les distàncies.

Somni de cabells
desplegats sobre el llit.
Corona sensual
de calidesa còmplice.

Llàgrimes que desborden,
colpejant els dins,
amb les tessitures més tendres.

Mecanisme de la voluntat del origen.
Descobriment de la pèrdua.