dilluns, 22 de desembre de 2008

Relats Conjunts: La gran ona de Kanagawa


La gran ona de Kanagawa / Hokusai 1829-1833
Una altre proposta de Relats Conjunts

Retruny d’ona.
Atansem sense por
pells d’escuma.

------

Retut al pas
de l’embolcall líquid
Dona ona.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Nadala



Deixem la finestra
oberta de bat a bat

per que l’il.lusió,

els somriures,

la tendresa,

les esperances,

la pau..

ens puguin visitar sovint.


Omplim els arbres

amb tots els petons

i les abraçades.

Amb tots els mots

i tota l’estimació

que, delicadament,

dibuixem cada dia

i que, molts cops,

ens fa vergonya regalar.


Mirem-nos els ulls.

Riem amb tots els colors

de l’innocència retrobada.


No somniem en ser

si no podem ser ara:

el so clar i net

de nosaltres en les nostres

mirades.


___________________________________________
Que la felicitat us acaroni tant sovint com sigui possible
a vosaltres i els que estimeu.


Una cabasset d'abraçades i petonets dolços.

diumenge, 14 de desembre de 2008

Anònims - XLI -



Amb el sol clavat al ull,
els pensaments avancen

a les palpentes.

Distrets entre les ombres

de les nervadures de les fulles.


Com qui escolta el secret

d’un estel perdut.


Esperant el truc de la nit

que s’emmiralla

en el raig més llunyà.


Com petons distrets

recollits en tots els plecs

del cos.

dissabte, 13 de desembre de 2008

Anònims - XL -



Rovell a l’intersecció
dels sentiments.


De fons, el Ballet Tango

de Piazzolla.


Música de nit.

Esgarrapades als dins.

dimarts, 2 de desembre de 2008

Anònims - XXXIX -



Retrobar records

caòticament escampats,

delicadament desats.


Vida en la sala d’espera.


Capmàs de sensacions

apilades al cobert.


Gerres plenes d’essències

escantonades.

diumenge, 30 de novembre de 2008

Anònims – XXXVIII –



De sobte
el cos recorda un desig.

Les teves carícies
brollant fresques
i relliscant pel meu cos.

Jo recollint-les.
Inventant-me llera
de la teva tendresa.

Pessigolles
d’imatges difuminades.

Diagonal a la deriva
entre les ones dels membres.

Nuesa.

Música d’estels
als coixins.

dimecres, 26 de novembre de 2008

Anònims - XXXVII -



Més enllà del ritus
de les estadístiques

quotidianes,

respirem una vida

a tot color.


Sense saber, encara,

viure a cegues

al bressol de la carícia

que floreix en un moment.


Sense saber retrobar el gest

apòcrifament sensual

de llavis pintant portes

en vidres grisos.


I amb la frescor de llengües

tèbies al cos,

travessar-les

amb l’únic farcell

del riure a les mirades.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Anònims - XXXVI -



Aturo l’ombra de les passes
i m’ajupo per recollir

fruits i fulles que marceixen.


Retrobant records entre calaixos

i grafies de colors.

Resseguint el traç del dibuix

amb un lleu alè dels dits.


Sentint la forma dels ossos

sota la pell

i quasi veure la sang,

encara,

regar la vida al capvespre.


Parlant de res

sabent tot el que hi ha per dir.


I m’emporto els moments.


I els deso en flascons de vidre,

com natures mortes,

que poso a contrallum.


Cuques de llum

per les nits que han d’arribar.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Anònims – XXXV –



Un temps quiet
que passa ràpid.

Que encongeix l’ànima,

el cos, la pell.


Que perd la mirada

entre silencis

de sorolls banals.


Un temps de pols

que tremola.

De solituds doloroses.


D’impotència

freda als dins.


On cada petó,

cada moixaina,

cada abraçada

equival a una vida.


Vida que voldríem

passejar,

amb el ritme ple

i pausat del cargol.

dilluns, 3 de novembre de 2008

Anònims – XXXIV –



He recollit totes les lletres
i les he desat en flascons

que poso en una lleixa,

damunt la pica on acostumava

a pastar les paraules.


Miro enfora,

més enllà la porta.

Encegat pel silenci

de passes a migdia.


Enyorant onades de vent

escumejada de fulles.

El riu dels llavis

amb regust de bosc.


Un cos on rebre la Tardor

de colors suaus.

Difuminant ombres

amb les boques plenes

de llàgrimes i llum.


I faig una passa.

I travesso la frontera

de la porta que té la clau

al pany.

I deixo el gerro ple

de mots morts entre els dits.


I miro enfora i quedo cec

davant la mirada d’uns ulls

que no existeixen.


I s’acaba el dia.

I es tanca la porta.

I sóc fora.

I la clau és dins.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Anònims - XXXIII -



Arribo de la nit,
fresca, jove,

plena de llums amarades

de neó

i el lleu ronc dels cotxes.


La sala s’omple de veus.


Algú, al meu costat,

obre un llibre de poesia

- Joan Margarit -.

El fulleja breument,

com un atleta fa exercicis

abans la competició,

i el desa en una bossa.


Aleshores treu paper

i un bolígraf transparent

i rossegat.

I es prepara, neguitós,

com qui ha de prendre apunts

en una classe magistral.


Es fa fosc i comença l’espectacle.


Abans d’adonar-me la funció acaba.


I sóc de nou a la nit,

cercant la forma i l’espai

per escriure, en una llibreta,

paraules de lletra il•legible.


Un espai que s’omple

amb la llum de la teva presència

darrera els finestrals.

Somriure com un far

que condueix una mirada

vers l’altre.


I amb la companyia de les teves

petjades a l’esquena

torno a la nit,

jove i fresca,

plena de neons

que em senyalen el camí

a casa.

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Relats Conjunts: Cavall


Cavall de Botero
Una altre proposta de Relats Conjunts




Ressò de pors

peülla de ferro
.
Entra el cavall


- - - - - - -

Esguard altiu.
Com obscur missatger
cavall de nit.






dimarts, 7 d’octubre de 2008

(...)

El plor sec que m’omple
sense poder brollar
corseca paraules
i provoca el silenci
de les llàgrimes
de la mort.

El plor que no es plora
es trenca amb el dring
que m’il•lumina:
L’arribada de les teves
paraules.

I, aleshores,
la mort és l’amor
i el plor és pont
que apropa
silencis i versos.

Amb la llum que estripa
penombres.
Bastint tots els sons
de les petjades dels sentits.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Anònims - XXXII -



Et besaré arran de cor
mentre els nostres cossos

suren,

l’un dins l’altre.


Llengües i mans,

com rierols feréstecs,

despertant la remor arcana.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Anònims - XXXI -



Suite For Marimba - II Rendezvous in black
(Alfred Fissinger - Rainer Kuisma, Marimba)


El silenci que no dic
rellisca, esfilagarsat,

entre els buits de les teranyines

capgirant horitzons.


Ombra d’un miratge de dolcesa

que havia de ser per sempre.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Relats Conjunts: Dona desconeguda


Dona desconeguda Ivan Kramskoy 1883
Un altre proposta de Relats Conjunts

Et voldries desconeguda
darrera l’ombra entristida
d’una por
que pintes de menyspreu.

Foscor de glaç.
Dalla als llavis.
Buidant l’evidència
de la petjada.

La memòria dels colors,
mesclats a la pell,
fets de salives i suors.

dissabte, 27 de setembre de 2008

Anònims - XXX -






El sabor d’un còdol a les mans.
El color del mar a la pell.


La carícia que no et vaig fer.


L’ombra de la paraula malmesa.

El joc com cançó del vent.


Cossos que no es van trobar.


Boques que s’estimen

en la cantonada del moment.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Anònims - XXIX-






Plou amb la suavitat
de les teves besades

sobre el meu cos assedegat.


La tebiesa de la Tardor arriba.

diumenge, 14 de setembre de 2008

()



El tacte.
La carícia.
El petó.
La mirada.
La tendresa.
L’Amor.

Me’ls has confiat
mentre et feia el darrer petó
i marxaves entre els meus braços.

Procuraré no decebre’t...


diumenge, 7 de setembre de 2008

Anònims - XXVIII -

Juguem, en camp contrari,
un temps de descompte

que ningú ens ha fet saber.


No tenim cap possibilitat

de guanyar.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Anònims - XXVII -



Transitem meridians i paral·lels
d’una esfera plena

de la brisa de les mans a la pell.


Remor del mugró

entre llavis calents.


Memòria capriciosa

de llengües
com
mirall del cos.

dilluns, 1 de setembre de 2008

diumenge, 31 d’agost de 2008

dilluns, 25 d’agost de 2008

Anònims – XXIV –







Acaronar-te com el mar,
bruna i nua,

amb crineres d’escuma.


Pujar dels més blaus fons

flors maragdes

i petxines d’olor.


Trenar-te músiques

de tremoloses manyagues.


Resseguir el teu cos

com l’oreig,

fresc,

de la matinada.

dimarts, 19 d’agost de 2008

Anònims – XXIII -



I en separar-se les boques
el desig regalima

pel cossos.


Estenem la seva essència

per tots els racons.

Amb moviments lleugers

de les ombres de les puntes dels dits.

divendres, 15 d’agost de 2008

Anònims – XXII -



Capvespre...

Records d’onades i sal

solquen els cossos.


Em beuré les remors

que el sol ha deixat

a la teva pell.


Trenant-me en tu

en un horitzó líquid
sense fi.

dimecres, 13 d’agost de 2008

Anònims – XXI -




Despertar al capvespre
amarats de la dolcesa
del darrer blau.

Els cossos embarrancats
com la baixamar
diposita la barca a la sorra.

I esperem la nit.

Per acaronar-la,
amb silencis xops,
fins a trenc d’alba.

dimarts, 12 d’agost de 2008

Anònims - XX -



Les sons et les parfums tournent dans l'air du soir
Claude Debussy


Deixo paraules d’aquarel•les
als plecs dels vents.


Pinzells que dibuixaran

constel•lacions efímeres.


Perfums de xafogoses

tardes d’estiu amb tu.

dimarts, 15 de juliol de 2008

Anònims – XIX –



Sempre t’he mirat als ulls.
Tu em negues, fins i tot,

la mirada.


Camines per l’ombra.

Jo vaig trobar el sol.

Anònims - XVIII –



Ens vestim,
enmig de pauses

de salives i besades,

amb carícies

fetes de remors

de pètals de margarides blanques.

dilluns, 14 de juliol de 2008

Anònims - XVII –



I et retrobo
il•luminant-me un cop més.


Amb la frescor,

brillant i neta,

d’una escletxa de sol

desprès de la tempesta.


La teva pell, lentament,

sota els llençols.

dimecres, 9 de juliol de 2008

Relats Conjunts: Metròpolis


METRÒPOLIS Fritz Lang 1927
Un altre proposta de Relats Conjunts.

Kraftwerk - Man Machine - Metropolis

I, si malgrat tot,
dintre encara bateguen

els colors,

mai serem vostres.

diumenge, 6 de juliol de 2008

Anònims - XVI -




M’agrada escoltar-te
al meu cos.


Com l’ombra del vol

de l’oreneta.

Anònims – XV –



Silenci.

La presència,

humida i plaent,

del teu cos

és la remor inexacta

que il•lumina esquinçalls

de nits.


Lluernes al passadís fosc.

dissabte, 28 de juny de 2008

Anònims - XIV –



Com la gota
-present sobtat d'una pluja d’estiu-

rellisca per la fulla,

així em mouré

per tot el teu cos.


Fins arribar a l’avenc

més dolç.

dijous, 26 de juny de 2008

Anònims - XIII -



I ens fonem
com aigua de mar

entre còdols de la platja...


Pell en pell.

Boca en boca.


Colors com tactes.

Carícies
d’humitats pregones.

dimarts, 24 de juny de 2008

Anònims - XII -




Amb la barca ormejada
no salparé avui.


No vull hissar

la vela i que s’ompli de solitud.

dilluns, 23 de juny de 2008

Anònims - XI -



La teva presència,
feta del brunzir

de la teva absència,

em remunta la nit

entortolligant-se
al meu cos.

Voletejant als meus llavis.


Taral•lejant les carícies blanques

de boques tèbies.

dimarts, 17 de juny de 2008

Cinema: A walk in the clouds



Una llum,
d’incertesa encuriosida,

defuig emmarcar

el tros de cel que ens acotxa.


Nits llargues de somnis pàl•lids.

Roba que rellisca,

lenta i suaument, pel cos.


Dormint, en Primavera,

tots els capvespres

de finals d’estiu.

Compartint les pells colrades

i brillants.


Ofrena pagana,

trenada amb circells d’olor

a l’ombra de pàmpols

novells,

que ballem, curosament,

fent pessigolles al núvols.

dilluns, 16 de juny de 2008

Anònims - X -




Surt el sol, tímid,
entre núvols esmicolats.


Tinc l’ urgència

de l’ombra de l’eclipsi:


La teva boca atansant-se

a la meva.

dimarts, 10 de juny de 2008

Anònims - IX -



Creia que era el llambreig
de la lluna sobre les onades...


i era la teva mirada

acaronant-me.

dissabte, 7 de juny de 2008

Anònims -VIII-



El so dels ulls.
El sabor de les mans.

La textura de les paraules.

La llàgrima als llavis.

La passió del somriure.

La vibració del cabell.

Els colors del cos.

El desig del silenci.


Flors blaves a l’ombra de la pluja.


Conxorxa que concep

la dolcesa del petó.

_______________________________
Intent de resposta a les preguntes de Rita.

dijous, 29 de maig de 2008

Anònims: - VII -



Cada cop que em calia pensar
que l'amor i la tendresa existeixen,

sentir-me estimat...

He pensat en tu.


Cada cop que em calia amistat,

tenir un confident...

He pensat en tu.


Cada cop que em calia un peto dolç,

una carícia tendre...

He pensat en tu.


Cada cop que em calia somniar,

ho he fet en tu.


Cada cop que em calia un motiu per llevar-me

o seguir endavant,

he pensat com seria el món

si els nostres somnis fossin realitat.


Cada cop que he plorat,

he pensat en tu.


Cada cop què he rigut,

he pensat que tu també riuries.


I cada cançó què he escoltat,

el sol i el mar,

la sorra i el vent,

els núvols i les muntanyes

m'han portat a tu.

dilluns, 26 de maig de 2008

Relats Conjunts: Caminant damunt un mar de boira


Caminant damunt un mar de boira Caspar David Friedrich 1818
Un altre proposta de Relats Conjunts.



Des d’aquí,
finestra al món,

frueixo de capvespres
sens fi.

Les boires

que m’allunyaven de vosaltres,

retudes i malmeses,

resten als meus peus.


Projectant calidoscòpiques onades.
Blanes catifes
d’un cel de silencis
de sentiments cristal•lins.


La carícia de la paraula

o la paraula de la carícia.


La música de l’oceà de la mirada.

La força i fortuna de la vostra coneixença:
Matinades de colors encara

per ser fruits.


Omplint els dins dels somriures

que encara hem de fer brollar.

Com reis d’un món

fet de fulles de vida

que relliguem amb les besades

més dolces.

diumenge, 25 de maig de 2008

Endreces (XIII)



Paraules dibuixades
amb bellesa sensual.


Un do.
Com flors blanques

en la foscor.


Tendresa que fa canviar

el color de la mirada

a allò que ens envolta.


Somrís que s’endevina càlid,

bell i elegant.

Com lleugeres passes
d’un ball.

Batec apassionadament compromès

mostrant un camí a la vida.


______________________________
Per Na Joana no sé si prou bo...

dimecres, 21 de maig de 2008

Anònims - VI -



Amb els ulls clucs,
textura de flor.

Com el pas,

lent,

de la tarda:


La música del teu bes.

dimarts, 20 de maig de 2008

Anònims: - V -



Treno una cortina
amb clavells vermells

per poder sentir,

cada cop que la travessi,

la moixaina màgica:


El sabor dels teus llavis

als meus.

dimarts, 13 de maig de 2008

Anònims: - IV -




Il•lumina’m,
avui,

amb tots els colors

de la teva pell.


Dibuixa’m sons còmplices,

amb la delicada

ombra de les teves mans,

mentre suem tremolors

com embranzides de mar

a la calanca.

dissabte, 10 de maig de 2008

Anònims: - III -



Deixes surar el mot,
gota fresca i transparent,

pels pètals del teu cos.


Els llavis,

com la pluja,

et mormolen a la pell:

T’estimo.

dimarts, 6 de maig de 2008

Anònims: - II -



Amb les sabates esquitxades
per l’essència de les flors,

saltirones els camins

amb petjades rialleres.


Dolços matins de primavera.

dimarts, 29 d’abril de 2008

Cinema: To Kill A Mockingbird



Prenc l’innocència
Trepitjo la vida

Humilio


Sóc amo

Sóc vida

Sóc mort


Vexo.

Posseeixo.


Un cos

Un sexe.

Puta de franc.


Forço unes vides

que prenc al meu gust.


Purifico la mort,

que no havia d’haver
existit,
amb el foc.


Colpejo.

Animals de foscor.


Ets meva.

Ets res.


Ets la meva filla.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape