Anònims - XXXVI -

Aturo l’ombra de les passes
i m’ajupo per recollir
fruits i fulles que marceixen.

Retrobant records entre calaixos
i grafies de colors.
Resseguint el traç del dibuix
amb un lleu alè dels dits.

Sentint la forma dels ossos
sota la pell
i quasi veure la sang,
encara,
regar la vida al capvespre.

Parlant de res
sabent tot el que hi ha per dir.

I m’emporto els moments.

I els deso en flascons de vidre,
com natures mortes,
que poso a contrallum.

Cuques de llum
per les nits que han d’arribar.