dissabte, 26 de novembre de 2016

Acuit

Souvenir [DCCCLXV]


Abraçar-te el cos
sota llençols blancs.
Tintar-lo amb els colors
de les carícies
i les besades del desig.

Jugant a l'acuit
com la lluna i els núvols,
entre els somriures i el panteix,
per tots els dolços viaranys
de la teva pell.

Dies lànguids i enyoradissos.
Que m'omplen el cap
de temps llunyans
i sentiments quasi impossibles.

diumenge, 28 d’agost de 2016

Fugisser

Souvenir [DCCCLVI]

El temps es trena i destrena
i el veig lliscar, negre,
assegut on no ho hem fet mai.

Somniant viatges a ciutats
de carrers encisadors
on mirar-nos sense presa.

I, sense presa,
apropar les boques
per descobrir-nos en un bes
que sempre te el color del primer.

Mirar-nos tant lentament
com les passes que ens porten,
no sabem ben bé, on.

Mirar-nos per descobrir,
entremaliat i un xic tímid,
tot el desig al fons dels ulls.

I desitjar la fosca per il·luminar-nos
amb la remor dels llavis entreoberts,
mentre ens dibuixem, amb la llengua,
els llargs camins del plaer.

Els cossos trenant-se i destrenant-se.
Suats.

Com el temps que llisca,
negre i fugisser.
Com l'aroma d'una cançó a mitjanit.

diumenge, 14 d’agost de 2016

Agost

Souvenir [DCCCXLVII]


Al bell mig de la riba,
per omplir-la amb tot l'infinit passat,
una galleda vermella
entre còdols blancs.

Com no vaig saber ser.
Com les paraules que no vaig saber dir.



diumenge, 17 de juliol de 2016

Goldberg

Souvenir [DCCCXXXVII]

Estimar-te.
Amb totes les paraules
del desig a cau d'orella.

El teu cos i el meu.

Sense cap més puntualització
que el plaer als llavis;
als sexes.

Cadenciós.
Dolç.
Sensual.
Inesperat.

Com Glenn Gould
interpretant les Variacions Goldberg.

dissabte, 25 de juny de 2016

Cel

Souvenir [DCCCXXXIV]


Compartimentem el cel
afegint finestres i cortines.
Amollant-lo a unes necessitats
d'espai i temps.

Tal vegada sense aturar-nos prou
a pensar que difícil es torna
per les nostres mirades,
o els nostres cossos,
trobar-se, o retrobar-se,
sota el mateix núvol.

dilluns, 20 de juny de 2016

diumenge, 5 de juny de 2016

Màgia

Souvenir [DCCCXXVI]


Somniar-nos la nostra Antaviana
en aquest nom, de vocals llargues
i consonants aspres,
que ens apareix, molts cops,
de manera inesperada.

Lliscar per les lletres altes
fins la voluptuositat sinuosa
de les més petites.

Com un vertigen de cossos
que floreixen sobtadament.

Tal vegada enyorats
del tacte dels llavis que,
com pètals inesperats,
xopen les pells de desig.

dimarts, 17 de maig de 2016

Sol


"No corras detrás de alguien que ya sabe dónde estás"

La carícia de l'amor,
aquell color valent que inventàrem,
s'ha perdut entre el costum
de les paraules.

No en sé més.
Tot em llisca entre els dits
com l'aigua més pura i clara.

Recullo, doncs,
el somni de la solitud
com a amant i companya.

dilluns, 16 de maig de 2016

Espera


Souvenir [DCCCXXI]


Si en aixecar la mirada
els teus ulls,
un cop més,
em veiessin...

Jo, com un infant,
em submergiria en ells.
I, acotxat de nou
per la teva tendresa,
viuria.


dimecres, 13 d’abril de 2016

Pensaments



He pensat no pensar-te
per no pensar que t'estimo.

Però,
mentre et pensava sense pensar-hi,
el pensament d'estimar-te
m'ha envaït com no hi pensava.

dilluns, 29 de febrer de 2016

Trist

Souvenir [DCCCVIII]


T R I S T
R       R
I       I
S       S
T R I S T

i el full torna a ser en blanc...

divendres, 5 de febrer de 2016

Esbós

Souvenir [DCCCII]


Desprès del temps de l'abraçada
vam creure en el temps de l'amor.

No hi va haver petó que no ens féssim.
Ni paraula que la pell no lletregés.

La delectança dels cossos a la deriva.

Que encenien, aquí i allà,
focs com fars que ens guiaven
a perdre'ns, amb fruïció,
al fons dels esguards.

Vam intentar somniar prou bé.

Portant la llum del matí a cada bes.
Inventant la melodia que ens dugués
al segon abans del darrer panteix.
Quan l'escomesa dels sexes
s'amansia en el batec del plaer.

El riure a les mans.
El desig a les puntes dels dits.

L'amor a les natges, a les cames,
als braços, al pits.

Recordes el moment?

Just abans que el temps de l'abraçada morís.


diumenge, 24 de gener de 2016

Sotil

Souvenir [DCCXCIII]


És ara que, els meus llavis,
lliscarien per la teva esquena
obrint els meus braços
per damunt els teus.

És ara que, sense esforç,
recordo la carícia
del teu mugró
a la meva llengua.

És ara, quan en son més llunyanes,
que el bressol de les teves mans
em floreix a la pell.

És ara que sóc record,
avorriment, costum o fàstic,
que el gust tebi del teu sexe
és com pluja fresca a la boca.

És ara que sóc, a penes,
una mirada a través
d'una finestra tancada,
que no puc deixar d'estimar-te.

Així com va ser el primer cop
que les nostres pells
van trobar-se.


Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape