Esbós

Souvenir [DCCCII]


Desprès del temps de l'abraçada
vam creure en el temps de l'amor.

No hi va haver petó que no ens féssim.
Ni paraula que la pell no lletregés.

La delectança dels cossos a la deriva.

Que encenien, aquí i allà,
focs com fars que ens guiaven
a perdre'ns, amb fruïció,
al fons dels esguards.

Vam intentar somniar prou bé.

Portant la llum del matí a cada bes.
Inventant la melodia que ens dugués
al segon abans del darrer panteix.
Quan l'escomesa dels sexes
s'amansia en el batec del plaer.

El riure a les mans.
El desig a les puntes dels dits.

L'amor a les natges, a les cames,
als braços, al pits.

Recordes el moment?

Just abans que el temps de l'abraçada morís.


Comentaris