divendres, 5 de febrer de 2016

Esbós

Souvenir [DCCCII]


Desprès del temps de l'abraçada
vam creure en el temps de l'amor.

No hi va haver petó que no ens féssim.
Ni paraula que la pell no lletregés.

La delectança dels cossos a la deriva.

Que encenien, aquí i allà,
focs com fars que ens guiaven
a perdre'ns, amb fruïció,
al fons dels esguards.

Vam intentar somniar prou bé.

Portant la llum del matí a cada bes.
Inventant la melodia que ens dugués
al segon abans del darrer panteix.
Quan l'escomesa dels sexes
s'amansia en el batec del plaer.

El riure a les mans.
El desig a les puntes dels dits.

L'amor a les natges, a les cames,
als braços, al pits.

Recordes el moment?

Just abans que el temps de l'abraçada morís.


4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Hi ha coses que no s'han oblidar mai, potser diria millor... que no es poden oblidar mai.
Si tu recordes el moment segur que ella també el recorda.

Un poema bellament nostàlgic...
Una abraçada, poeta.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Gran imatge i un poema meravellós. El trist és quan no queden res més que els records.

Cornèlia Abril ha dit...

L'amor a tot el cos... i l'enyorança a flor de pell!

cantireta ha dit...

Opino com l'Alfonso :-)

Abraçada... dissabte de la setmana que ve baixo a BCN. Potser voldries vore'm?

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape