Un lloc per nosaltres

Il•lumina’m,
avui,
amb tots els colors
de la teva pell.

Dibuixa’m sons còmplices,
amb la delicada
ombra de les teves mans,
mentre suem tremolors
com embranzides de mar
a la calanca.

Deixes surar el mot,
gota fresca i transparent,
pels pètals del teu cos.

Els llavis,
com la pluja,
et mormolen a la pell:
T’estimo.

Amb les sabates esquitxades
per l’essència de les flors,
saltirones els camins
amb petjades rialleres.

Dolços matins de primavera.

Prenc l’innocència
Trepitjo la vida
Humilio

Sóc amo
Sóc vida
Sóc mort

Vexo.
Posseeixo.

Un cos
Un sexe.
Puta de franc.

Forço unes vides
que prenc al meu gust.

Purifico la mort,
que no havia d’haver existit,
amb el foc.

Colpejo.
Animals de foscor.

Ets meva.
Ets res.

Ets la meva filla.

Regiro les ombres de la nit
a la recerca d’una paraula
que ha esdevingut
esquerpa i fugissera.

Retallo mots que diposito
entre els plec de la boira
que m’encega.

Recupero oblidades
fórmules que cantussejo
com línies infinites
en un somni.

I, com si es tractés
d’un número de màgia,
la blancor que m’ensordeix
s’acoloreix, lentament,
amb la tebiesa del teus ulls.

La música dels teus llavis
al besar-me.