Relleus oblidats - XXVIII -

Dóna’m la mà
que la nit ja s’albira
espurnejada per tots els colors
de l’escuma de mar.

Dóna’m la mà
i mira’m,
per veure’m reflectit
en la dolcesa del teu mirar.

Dóna’m la mà
i besa’m.
Doncs el bes ens duu l’abraçada
i, aquesta,
el dolç plaer d’estimar.

Música: Estels foscos en un cel tan clar, Carme Canela & trio / Disc: Introducing Carme Canela & trio

Relleus oblidats - XXVII -

Fer la primera passa
per ser en tu.

Jo infant, tu mar blava.
La il.lusió és trena
entre escumes i aire.
El bes, de sal,
en la seva mesura exacta.
L’onada, tranquil•la,
com mans que amanyaguen.

I la vela, a l’horitzó,
que duu els teus llavis fins,
per acaronar el meu cos
a la platja.

Música: Solo Tu Cuerpo, Luis Eduardo Aute / Disc: Auterretratos Vol. 2