M’assec a la teva vora, no em veus, invisible com l’aire que respires, com el cor que no deixa de bategar. Si tu sabessis que jo hi sóc, em faries les mil preguntes que vols fer-me, em preguntaries per aquell passat que compartirem uns jorns en el temps adormit d’una felicitat fugissera. Ara com el dia que s’apaga, com el sol que viu un eclipsi, tornaré a marxar d’aquest lloc sense dir-te: Sóc jo aquell que esperes!
Gràcies 𝘲𝘶𝘪 𝘴𝘢𝘱 𝘲𝘶𝘪, per les teves visites i paraules a casa meva. Qui ja em coneix de fa temps, sap que no sempre contesto. Generalment perquè les paraules que trobo als comentaris em sobrepassen i/o son tant belles, (com avui les teves), que crec que qualsevol cosa que pugui afegir sonarà a compliment buit. Però mil gràcies, sempre, per passar per casa
ResponEliminaM’assec a la teva vora,
no em veus,
invisible com l’aire que respires,
com el cor
que no deixa de bategar.
Si tu sabessis que jo hi sóc,
em faries les mil preguntes
que vols fer-me,
em preguntaries
per aquell passat
que compartirem uns jorns
en el temps adormit
d’una felicitat fugissera.
Ara com el dia que s’apaga,
com el sol que viu un eclipsi,
tornaré a marxar d’aquest lloc
sense dir-te:
Sóc jo aquell que esperes!
Gràcies 𝘲𝘶𝘪 𝘴𝘢𝘱 𝘲𝘶𝘪, per les teves visites i paraules a casa meva.
Elimina
Qui ja em coneix de fa temps, sap que no sempre contesto.
Generalment perquè les paraules que trobo als comentaris em sobrepassen i/o son tant belles, (com avui les teves), que crec que qualsevol cosa que pugui afegir sonarà a compliment buit.
Però mil gràcies, sempre, per passar per casa
La seva mirada perduda, amb aquest mig somriure, em diu que estava recordant un passatge bonic...
ResponEliminaAferradetes, mestre.
Aferradetes, Paula
EliminaTal qual... avui em trobo una mica a tot arreu... ves a saber per què...
ResponEliminaUna abraçada, poeta.
una abraçada enorme, Carme
Elimina