Robades - II -

(Venezia. Abril 2011. Nikon D700. Nikkor 28-80)

m’amago darrera

la lluentor d’una mirada

amb la por de caminar

per una mentida interminable

 

com un sol,

silent,

que mai brilla

Comentaris


  1. M’assec a la teva vora,
    no em veus,
    invisible com l’aire que respires,
    com el cor
    que no deixa de bategar.
    Si tu sabessis que jo hi sóc,
    em faries les mil preguntes
    que vols fer-me,
    em preguntaries
    per aquell passat
    que compartirem uns jorns
    en el temps adormit
    d’una felicitat fugissera.
    Ara com el dia que s’apaga,
    com el sol que viu un eclipsi,
    tornaré a marxar d’aquest lloc
    sense dir-te:
    Sóc jo aquell que esperes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies 𝘲𝘶𝘪 𝘴𝘢𝘱 𝘲𝘶𝘪, per les teves visites i paraules a casa meva.⁣

      Qui ja em coneix de fa temps, sap que no sempre contesto.⁣
      Generalment perquè les paraules que trobo als comentaris em sobrepassen i/o son tant belles, (com avui les teves), que crec que qualsevol cosa que pugui afegir sonarà a compliment buit.⁣

      Però mil gràcies, sempre, per passar per casa

      Elimina
  2. La seva mirada perduda, amb aquest mig somriure, em diu que estava recordant un passatge bonic...

    Aferradetes, mestre.

    ResponElimina
  3. Tal qual... avui em trobo una mica a tot arreu... ves a saber per què...
    Una abraçada, poeta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada