dimarts, 31 de desembre de 2013

(...Pas d'Any...)

Arribar a un temps
que podria ser meu, nostre.
Un temps per passar més enllà d'aquest,
on tot sembla de l'inrevés.

Un temps on dibuixar línies
no massa llunyanes.
On mirar el sol
sigui un cant sota la lluna.

Arribar a un temps
on la foscor sigui, simplement,
un altre lloc on estimar-se.

Un temps de cossos que somriuen.
De llavis que es retroben.
De mans que perfilen sentiments.
D'abraçades lluminoses.
De silencis riallers.

Del brunzir juganer
de les nostres pells.

Arribar a un temps
que ens faci prou savis
per estimar.
Estimar més enllà de regles
establertes.

Abans no s'acabi aquest temps
per arribar.


(Feliç i dolç pas d'any)

dilluns, 16 de desembre de 2013

Sojorns al tàlveg - XXIII -

Souvenir [CDXXXI]

Ens han tapiat
portes i finestres
on vagarejàvem somnis.

Somnis que descapdellavem,
cada capvespre,
per teixir-nos bocins de demà
en la nuesa, viva, dels cossos.

diumenge, 1 de desembre de 2013

Sojorns al tàlveg - XXII -


Com l'espectre de mans translúcides
que intenta acaronar la tendresa,
cercar,
a la buidor de lleixes espaordides,
la polsina aspre
que sargeix un temps
que ens ganyola als dins.


dissabte, 16 de novembre de 2013

Sojorns al tàlveg - XXI -

Souvenir [CDXX]

Camino una nit que ja no em pertany
en el primer fred.
Hi han somriures en càlides estances,
més enllà d'ara,
impedint que em desperti
en el buit que ens separa
les boques.

Tal vegada sols hem de trobar
un amant pel nostre amor.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

Sojorns al tàlveg - XX -

Tardor [III]

Com un minairó entremaliat
m'enfilaria per les teves cames.
O, tal vegada,
lliscaria per la teva esquena
o entre les teves sines.

Em perdria pel teu cos
pintant-lo amb les aromes
de la Tardor.

Et mostraria tots els corriols
secrets que amaguen les fulles
daurades.

Escoltaríem la remor
de la molsa als peus nus
recolzats a les arrels
d'alguna alzina.

I viuríem la fantasia
del somni que somniem
en el somriure.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Sojorns al tàlveg - XIX -

Souvenir [CDVIII]

Robo fotos d'altres
sabent que saps el meu desig:
veure el teu cos,
qualsevol tarda,
vestit de sol.

A 50 mil.limetres,
vuit de diafragma,
200 ISO i 1/125 de velocitat.

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Sojorns al tàlveg - XVIII -

Souvenir [CCCXCVI]

No vaig comprendre
la importància de les garlandes
descolorides per la pluja
fins adonar-me
que no era capaç de recordar-te cap dia
abandonada a l'espurneig de les onades
sobre el teu cos nu.

L'estiu havia marxat.

diumenge, 29 de setembre de 2013

Sojorns al tàlveg - XVI -

Souvenir [CCCXCII]



Dia darrera dia darrera nit.
Massa d'hora com sempre que és d'hora
quan és tard.
Escollim no escollir el so
de portes tancant-se
malgrat tancades.

I embogim embogint el silenci
on abans saltàvem de joia.
Lliscant llunyanament junts,
a la recerca, furtiva,
d'un oblit recordat de cels blaus.

Camí de frontera
per llavis que articulen
inarticulats espasmes.



dijous, 19 de setembre de 2013

Sojorns al tàlveg - XV -

Souvenir [CCCLXXXI]

La tarda recobria
els esglaons d'un gris brillant.

Un xic enllà,
amb apatia minuciosa,
el sol perfumava el ressò
de l'ombra de les fulles
al pedrís.


dilluns, 9 de setembre de 2013

(...Enllaçats Baula #33...)

I aquell dia serà clar,
rialler.
Les mirades es trobaran
enjogassades
com en la carícia dels amants.

Ens haurem aturat
tot just per agafar
l'embranzida del nou pas.

I serem lliures...



Em dona la mà, Kira Permanyer, i jo li ofereixo a Kika per enllaçar-nos cap a la independència i la llibertat

diumenge, 1 de setembre de 2013

dimecres, 14 d’agost de 2013

Sojorns al tàlveg - XIII -

Souvenir [CCCLIV]

Puc somniar-te el cos:
bru i brillant
espurnejat de mar.

Encès i assedegat,
amb l'esguard entremaliat.

Puc somniar-te el cos
en la buidor de tots
els capvespres.




diumenge, 11 d’agost de 2013

Sojorns al tàlveg - XII -


Fa dies tinc les finestres obertes.
Segurament no sé mirar
en la direcció correcte.

Però no m'he mogut
de la cantonada
on em vas fer créixer.



divendres, 9 d’agost de 2013

Sojorns al tàlveg - XI -


Em mostro a tu
en la grisor d'un cos
on ja floreix el marciment
del temps.

No m'avergonyeix em vegis així:
Car sóc el que sóc i com sóc.

Guardo i recordo
totes les aromes
de les mans que m'ham acaronat.
La forma i llargada dels dits.

La tebior de llavis
que em descobriren corriols i passeres.
La textura de les llengües.

No m'avergonyeix em vegis així,
en la nuesa de la vida
que encara em pot quedar per viure.

I em mostro a tu,
en la grisor d'un cos
com tant d'altres.

On es troben les petjades lleus
de mugrons lliscant
entre abraçades.

Em mostro a tu,
així, cos gris,
amb la secreta esperança
de poder trobar, encara,
algun color per escampar-me.

(Inspirat per la sèrie Del cos del Dietari de Sensacions de Violant d'Atarca, citada amb el seu permís)

dissabte, 3 d’agost de 2013

Sojorns al tàlveg - X -


Em fas l'ullet amb la llum
amb que sacseges la fosca.
Com un glop
el somni s'enfila.

Sóc vol nocturn
que et sobrevola la sina.



dilluns, 8 de juliol de 2013

Sojorns al tàlveg - IX -


Són els teus pits
les dosis exactes de vida
que em dispenses
sense cap prescripció
més enllà de la saliva
que faig regalimar per ells.

En tastar la seva llum
vaig conèixer les contraindicacions:
Provoquen addicció.

divendres, 5 de juliol de 2013

Sojorns al tàlveg - VIII -

Souvenir [CCCXLII]

I tot d'una
l'infinit es replega
fins a convertir-se
en uns somriures
esquitxats dels colors
de les façanes
un dia de pluja.

Hi ha una distància
fràgil que s'esmicola
més enllà de la nit.

No tots els panys
es poden obrir
ni totes les portes
són semblants.

Les passes donades
es recargolen dolorosament
mentre se'ns recorda
que no queda espai
per ser com ens somniàvem.

Altres ho faran per nosaltres.


dijous, 4 de juliol de 2013

Sojorns al tàlveg - VII -

Souvenir [CCCXLI]

M'obres pas
i traspasso la transparència
misteriosament humida.

Una frescor tèbia
m'acull en un silenci
de constel·lacions
que amaguen
tots els sortilegis del plaer
sota el cel.


dimecres, 19 de juny de 2013

Sojorns al tàlveg - VI -

Souvenir [CCCXXVIII]

I és ara que voldria
veure brillar les flors
del teu cos
amarades per la saliva.

Submergir-me en la vida
esquitxant-me del panteix
del desig.

Assaborir la olor
del silenci de la pell nua
i excitada
en la carícia dels sexes.

dimarts, 4 de juny de 2013

(... N ...)

Souvenir [CCCXX]

Avui que les llàgrimes
han acaronat el dia,
he pensat que, aviat,
farà deu anys
d'un vespre d'ocellets de paper.
De complicitats rialleres.
De música interminable.
De gentada, sorpresa
i amor.

D'un coneixement curt.
De compartir un blau que
sempre que ens mira
posa llum als dins.

Sé que on siguis saps que,
malgrat la meva ignorància
de tu,
em dol aquesta partença
sobtada.

I em desespera saber que,
nosaltres, poc podrem fer
per apropar-nos als teus colors.

Per pintar colors
que complementin els teus.

No deixis de petja
aquest blau que tant estimem,
i, si et plau,
continua sent part de la seva llum.

Del seu somriure.
Del seu esguard.


(per N. un petó ben dolç pel camí... i, òbviament, per M. )

Sojorns al tàlveg - V -

Souvenir [CCCXXX]

I és en la il·lusió petita
on retrobo la pausa lenta,
el pas juganer,
i les bombolles calidoscòpiques
del frec de les mirades
que ens van fer ser.

dimecres, 22 de maig de 2013

Sojorns al tàlveg - IV -

Souvenir [CCCXXVII]

Sóc tan lluny
com el gest ingràvid
on sura el desig.

Com la sinuositat
de cossos
que es creuen i barregen,
observant paraules
bellament nues
que ens encenen la pell.

Com el traç net
de flors a contrallum.

dilluns, 20 de maig de 2013

Sojorns al tàlveg - III -

Souvenir [CCCXVII]

M'han dit llums vermells
per travessar la fosca
a les palpentes.

Fins que il·lumines els punts
on sentir-te.
Com qui assaboreix la pluja
en l'esperança d'un capvespre.

Com quan m'omples la boca
de claror intensa i fresca.

dijous, 2 de maig de 2013

dimecres, 1 de maig de 2013

Sojorns al tàlveg - I -

Souvenir [CCCVI]

Viure en un espai de silenci
i veure arribar la tarda.

I l'ombra que es passeja
eclipsant el gest mínim
en que ens recolzem
per enlairar un somni.

diumenge, 7 d’abril de 2013

Mecàniques fràgils - LXI -


Arriba l'hora de tancar
una porta.
D'escombrar el barri,
endreçar la memòria,
i marxar.

De caminar amb pas lent
i redreçar sentiments malmesos.

De construir un temps per guarir.
Per guarir-se.

De fer callar uns silencis
amb les veus d'uns altres.

De fer un primer pas
cap no sé ben bé on.

D'anar més enllà de saber-te
i esperar-te el somriure.

De llençar el trencat
i no somniar en esperances.

És ara, per poder obrir
la porta qualsevol matí
un altre vegada.







divendres, 29 de març de 2013

Mecàniques fràgils - LX -

Souvenir [CCXL]

Surto a un carrer silenciós i buit.
Caminant per una escletxa de sol
tot esperant la pluja.

L'olor de l'aire
em porta lluny,
a uns altres paisatges.

I puc sentir la remor
del temps lliscant
per sobre els minuts lents.

Sense veure't,
podria explicar-te
totes les solituds que empremten
les distàncies.

diumenge, 24 de març de 2013

dimecres, 20 de març de 2013

Mecàniques fràgils - LVIII -

Souvenir [CCLXXVI]

Escriu-me.
Paraules diverses.
O disperses.

Escriu-me un mot.
Ni que sigui una interjecció.

Escriu-me un so.
O potser un color.

Escriu-me
amb lletra petita
que així hi cabran més.

Escriu-me, amor,
tot el llarg de la nit.


dijous, 14 de març de 2013

Mecàniques fràgils - LVII -

Souvenir [CCLXXV]

Em trobes abans que jo pugui fer-ho.
I t'apropes a mi
regalimant l'amor que s'encomana.

Esquitxant somriures
com la primera carícia
del desig.

La següent la somniarem
en sentir-nos les pells.

dilluns, 11 de març de 2013

Mecàniques fràgils - LVI -

Souvenir [CCLXXIV]

Entre els plecs de la nit
t’inventaré colors,
que esdevindran
viaranys feréstecs
pel teu cos nu.

Com un vestit que et teixeixo
amb trama de suor
i ordit de saliva.


dimecres, 6 de març de 2013

Mecàniques fràgils - LV -

Souvenir [CCLXIII]

Ens aboquem a la nit freda
d'un trajecte curt.
Una mà que palpeja
el buit.
La pell que podria ser encesa.

Però hi ha un só fosc
que vibra al cos seduït.
Que ens mulla i xopa
amb la feixuguesa
d'una llosa que tastàvem plaent.

Ens guaitem la solitud
de la distància
en el silenci del plaer.

diumenge, 24 de febrer de 2013

Mecàniques fràgils - LIV -

Souvenir [CCLIII]

Sé molt bé tot el que et diria
mentre respires, ulls clucs,
el record del bes en el bes.

Mentre et ressegueixo les cames
que, tot just fa un moment,
entrellaçaves amb les meves.

Sé molt bé, amor,
el color del mot que neix al teu sexe.
Que s’enfila pel meu dins
i que, brollant-me als llavis,
deposito al teu mugró.

Et sé les mans com una teulada
on aixoplugar-me.

Et sé, amor.
I sé molt bé tot el que et diria
quan el teu cos, nu,
al meu costat,
lleument respira.

dissabte, 23 de febrer de 2013

Mecàniques fràgils - LIII -

Souvenir [CCXLVI]

Ja la soledat insomne
estén els seus parracs
a la empal·lidida claror
que ens sorprèn,
ignorantment riallera.

Els colors dels planys
sota la mirada absent
del que ens envolta,
retruny com la nuesa
dels arbres magnífics
en un llarg hivern.

En algun temps
hauria sacsejat aromes vermells
i verds.
I fora, el darrer vent,
ens hauria allunyat
aquesta insensata remor.


diumenge, 10 de febrer de 2013

Mecàniques fràgils - LII -

Souvenir [CCXXXV]

Retrobar una imatge
en la memòria:
Blanc i negre
que llisca embriagat
per pedres lluents.

Fer passes curtes
d'ombres llargues.
Defallir la distància
en la fredor del matí.

El somriure s'amaga
en el record que badalla,
rialler,
desvetllat pel clic
de la màquina.

diumenge, 3 de febrer de 2013

Mecàniques fràgils - LI -

Souvenir [CCXXXII]
"Amor, t'he demanat perdó
massa vegades, fins que has vist
l'argúcia del cor trampós:
del teu perdó se'n fa permís."
Perdó - Gabriel Ferrater

Damunt el banc
les restes de no res.
No diré les paraules
d'encenalls i serradures.

Les eines han fet el fet.

I tot és pols
dins el calaix
d'un molinet de cafè.

dissabte, 26 de gener de 2013

Mecàniques fràgils - L -

Souvenir [CCXXXI]

Ens parlem la tarda
amb veus de contrallum.
En camins curts
que giren i dubten
al palmell de la mà.

Ens parlem la tarda
amarant les pells
d'imatges d'olor.

Ens parlem la tarda breu
que fuig, tèbia,
bressolant els llavis
amb l'ombra dels mots.


diumenge, 13 de gener de 2013

Mecàniques fràgils - XLIX -

Souvenir [CCXXIX]

"Anava sola,
descalça com la mar, vestida com la mar..."

La Platja, Gabriel Ferrater

Eixugues els dies premuts
que llisquen
com minúscules foscors.

Xipollejada de sol,
que ensumes i respires,
enfonses els peus a la sorra
a cada llepada de mar.

Arreles la vida
que se t'arrapa al cos.
Aquest cos que furtivament,
com pluja,
acaronaria.

diumenge, 6 de gener de 2013

Mecàniques fràgils - XLVIII -

Souvenir [CCXXVII]

Aleshores ens vam abraçar
davant l’aparador.

I el temps declinà,
giragonsant,
seduït per records avarats que,
com penyores de ventades,
omplien cambres
lluminosament grises.

dimarts, 1 de gener de 2013

Mecàniques fràgils - XLVII -

Souvenir [CCXXVI]
Heus ací els colors
amb el que et voldria amb mi.
Lleugers i un xic àcids
els llavis i el mugró.

Vermells i taronges,
sucosos,
el cos, el desig i la passió.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape