Mecàniques fràgils - LIII -

Ja la soledat insomne
estén els seus parracs
a la empal·lidida claror
que ens sorprèn,
ignorantment riallera.

Els colors dels planys
sota la mirada absent
del que ens envolta,
retruny com la nuesa
dels arbres magnífics
en un llarg hivern.

En algun temps
hauria sacsejat aromes vermells
i verds.
I fora, el darrer vent,
ens hauria allunyat
aquesta insensata remor.

Música: Beggar´s Blanket, Esbjörn Svensson Trio / Disc: Tuesday Wonderland