dissabte, 23 de febrer de 2013

Mecàniques fràgils - LIII -

Souvenir [CCXLVI]

Ja la soledat insomne
estén els seus parracs
a la empal·lidida claror
que ens sorprèn,
ignorantment riallera.

Els colors dels planys
sota la mirada absent
del que ens envolta,
retruny com la nuesa
dels arbres magnífics
en un llarg hivern.

En algun temps
hauria sacsejat aromes vermells
i verds.
I fora, el darrer vent,
ens hauria allunyat
aquesta insensata remor.


1 comentari:

Carme ha dit...

Hi ha tanta llum en els colors d'aquests parracs, que la solitud
s'hi passeja amarada de bellesa.
Encara puc sentir els aromes d'altres temps. I no escolto gaires remors si són insensates... prefereixo els versos que sempre mantenen el caliu de la màgia.

Un petó dolç, poeta, gràcies pels teus colors i la teva llum.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape