dimarts, 15 d’agost de 2017

Estació

Souvenir [CMXIV]


Amb els somnis mig amagats
entre llum tardana,
tanco els ulls per veure't.

Dormiríem nus
en el gest de l'absència.

El mateix enigma de silencis
que omple trens
a les estacions.

dilluns, 14 d’agost de 2017

Furtius

Souvenir [CMVII]


Sota barrets multicolors
ens aixoplugàvem, furtius,
mentre assaboríem la dolçor
de fruits ja mossegats.

Crèiem en la poesia
com una font amagada
que rajava un antídot
a la monotonia.

Com un remei
que ens donava alegria.

Com tot l'amor
que podríem tenir en aquesta vida.

Impuls de saliva.

Fruita mossegada
amb el gust d'un amor tranquil.






dilluns, 26 de juny de 2017

Il·lusions

Souvenir [DCCCXCIV]


Tu, tant lluny.

Jo encara sense saber
si sé estimar-te.

Potser sols és el desig
de mirar-te i riure plegats.

Perduts al fons dels ulls de l'altre.

La teva aroma m'acompanya.

Tu parles i vius.

Jo penjaré il·lusions,
en blanc i negre i colors,
que ningú veurà.

Tot quedarà endreçat darrera
una porta tancada.

dimarts, 23 de maig de 2017

Llavis

Souvenir [DCCCXC]

Com la primera carícia
de totes les que arribarien.
Complexes i avellutats
com la pluja a l'estiu.
Doll de tendreses fragants.

Així recordo els llavis,
els teus llavis,
que tant d'amor
m'havien regalat.

dimarts, 25 d’abril de 2017

Carrer.

Souvenir [DCCCLXXXVII]

Caminar en un minut
totes les llambordes seques
que degoten, imprudentment,
sense direcció aparent.

Estem a la màxima distància propera.
Esquena contra esquena.
Tal vegada cercant una abraçada immòbil
que no espanti la cega seguretat de la por.

Tornar sobre les passes,
recomptant les gotes que ha de ploure,
i capturar una imatge irrecuperable.
Sol eteri, com una remor, sorgint de la boira.

Un cop vam cavalcar les estrelles.

divendres, 21 d’abril de 2017

Univers

Souvenir [DCCCLXXXV]


Cau la pluja
com quan vèiem passar la vida
per l'horitzó dels carrers
que caminàvem.

Cau la pluja,
tan suau,
com les espurnes d'il·lusions
que encenguérem
quan ens assetjava la set.

Cau una pluja.
Borrosa.
I, a cada passa,
es col·lapsa,
un xic més,
aquest meu petit univers.

dimecres, 22 de març de 2017

Vidre.

Souvenir [DCCCLXXXII]


L'amor és com un vidre.

Pot semblar bell.
Però és fràgil
i es trenca fàcilment
com un somni de vida.

El llum va continuar encès.

Però les habitacions
es buidaren
tot i la remor
de capvespres plàcids
que lliscaven per les pells.

diumenge, 5 de març de 2017

Dilluns

Souvenir [DCCCLXXVIII]

De vegades,
el teu record arriba
com dies de pluja.

D'altres,
com un matí de dilluns.

dijous, 2 de març de 2017

Estrany

Souvenir [DCCCLXXVII]

Un cop més
la línia queda fora de l'abast
del temps conegut.

Et puc veure,
i sé que no vull
que siguis qui no ets.

No faré cap pregunta.

El meu amor és més
estrany que el teu.

dilluns, 27 de febrer de 2017

Llum

Souvenir [DCCCLXXV]

Ens fem a la llum
més enllà d'espelmes
i batecs de papallones.

El so del sol
és el ressò de la remor
del primer dia de les pells.

Posem en ordre les pàgines del passat
a tot el llarg de la riba
d'un riu sense direcció.

La fulla brilla a la memòria
i, prop de l'aigua,
la noció del temps s'entortolliga,
com una antiga ballarina
atemporal.

dimarts, 21 de febrer de 2017

Perduts


Podria dir allò que diria
amb el somriure sota el nas.
Però potser seria com mentir
a qui desitges.

Podríem sortir i prendre l'aire
i mirar-nos amb la sorpresa
a la mirada
mentre ens agafem la mà.

Fins i tot podríem anar a dormir
sense tenir son
i somniar la set i la vida.
O el fred i la felicitat.

Podríem fer la festa
si no fos que els nostres ulls
són lluny.

Però ens queden els somriures
a través de la finestra.
Asseguts sota llums solitaris
que ens protegeixen del somni.



diumenge, 22 de gener de 2017

(...Soir Bleu...)


Em deixeu seure a la vostra taula
perquè sóc el clown.

Compartiu amb mi somriures,
moments, mentre us creueu mirades
de complicitat,
perquè sóc el clown.

Alabeu les meves paraules,
el meu enginy.
L'humor agut i fi
que dieu que tinc.

Perquè sóc el clown.

Soc el vostre amant
i em dieu l'amor a cau
d'orella.
Perquè sóc el clown.

Em demaneu que no us oblidi.
Que m'estimareu fins...
I marxeu, girant l'esquena,
sense ni un adéu.

Simplement perquè sóc el clown.

Hem caminat carrers
i vist el blau del Mar.
Tot perdut en el temps.

Perquè sóc el clown.

M'aixeco i pago el meu compte.
Rieu amb mi o de mi,
tant se val, poc importa.

Ja marxo i surto de les vostres vides.

Sóc el clown.

divendres, 13 de gener de 2017

Essència

Souvenir [DCCCLXXI]

Tal vegada hagi arribat el moment
d'obrir els flascons on guardava
les essències dels moments amb tu.

Esquitxar per camps i boscos
les passejades per ciutat.

Esventar besades
per racons assolellats
de terrats sota la pluja.

Escampar les paraules
sobre vinils inaudibles
en reproductors digitals.

Vessar carícies i abraçades
al batec de les onades
en calanques remotes.

Sols guardaré per mi,
en un capseta feta de somnis de matinades,
el primer bes.

I la llum de l'esguard
en separar-se els cossos
desprès de l'abraçada.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape