Rosada

Voldria les paraules als llavis
com gotes de rosada a la llengua.

Voldria alguna cosa com l'amor,
com un signe de vida,
d'antigues melodies.

Des-memoritzar
regles que ningú va escriure,
ni creure.

Somiar el somni
que somies com si fos meu.

Però sabem que el misteri
es troba al reflex més petit
de les nits solitàries,
i el crit de les coses invisibles
encara fa mal.