dijous, 31 de desembre de 2009

(... Any ...)

Caminant - Salou
Caminar
amb la nostra pròpia
solitud,
just en el moment
del canvi,
per poder enlluernar-nos,
un altre pulsació de vida,
amb l’esguard
on s’ens emmirallen
els riures:

el teu.

(Cançonetes Del "Deu-Nos-Do" III - Josep Carner - Daniel Sesé - Xavier Túrnez - Jesús Vidal
Túrnez & Sesé Disc: L'Arbre De L'Esperança)

Cançons a la calanca - XVI –

Llums de capvespre - Rupit

Saber que no hi ha cap
darrera llum
abans la primera.

La foscor és l’oblit.

El dia és
la calidesa
de la teva presència
als dins.

La llunyania,
si ets a tocar,
els colors del capvespre.


(Plany - Josep Carner, Daniel Sesé / Túrnez & Sesé, disc: L'arbre de l'esperança)

diumenge, 27 de desembre de 2009

Cançons a la calanca - XV -

Porta enllà - Rupit
Sobtadament sóc nàufrag
davant el reflex
d’una música de Tardor.

Abocat,
graó a graó,
a posar paranys a la nit
perquè no em prengui
el teu somni.



(Altres Ones - Jordi Sabatés / Solos De piano, Duets Amb Santi Arisa)

dissabte, 19 de desembre de 2009

(... roda ...)

Santa Anna Corpus 078
Recollides les paraules
amb amor menestral,
en les regales,
un cop més,
amb la mateixa tendresa
amb que ens dibuixes
la vida:

flors nascudes
dels somnis que ens has conreat.
Somriures que brollen
juganers i imparables.


(L'Autre Valse d'Amélie (Version Quatuor à Cordes et Piano) / 
Yann Tiersen - Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain)

dimecres, 16 de desembre de 2009

Cançons a la calanca - XIV -

Mirada
Somriu la nina
que infanta la vida.
El pas lleu,
com alenada d’estrella.

Recull la llàgrima
i viu,
fent cançó de les flors marcides.

Sap el silenci de la paraula
i la carícia de la mirada.

Sap l’amor que es pot
respirar a les rosades.

Em somriu, còmplice,
amb un blau
de lluna pura.


(Niña / Sílvia Pérez Cruz (veu) i Ravid Goldschmidt (Hang) - Llama)

dilluns, 14 de desembre de 2009

Cançons a la calanca - XIII -

Capvespre - Rupit
Cada cop capvespre.
Com marques antigues
que no deixen rastre.

Cada cop capvespre.
Salvatgement sense retorn.

Es dilaten les pupil.les
a la recerca
de la silueta
de la tebior
estimada.


(Twilight Glow / Michel Camilo & Tomatito - Spain Again)

dissabte, 12 de desembre de 2009

Cançons a la calanca - XII -


Pacto amb el temps
un espai
entapissat de la teva presència.

Ara necessito
sentir-te la vida.

Gotes sobre fulles seques.


(Com un Déu que dorm / Toti Soler - Vida més alta)

dimarts, 8 de desembre de 2009

Cançons a la calanca - XI -

Lluna plena
Ens espia la lluna
quan sent la remor
de carícies
a les pells brunes.


(Mil d'amorets / Turnez & Sesé - Quedarà la paraula)

Cançons a la calanca - X -

Fanal de Nit - Rupit
Tu,
la llum
de totes les fosques.


(Générique / Miles Davis - Ascenseur pour l'échafaud)

Cançons a la calanca - IX -

Núvol giragonsant
He dibuixat marques al cel,
(com núvols en un carrusel)
perquè puguem retrobar,
si ens vaga,
el camí de l’abraçada.



(What Kind Of Fool I Am / Jacky Terrasson & Tom Harrell - Moon and Sand)

divendres, 4 de desembre de 2009

Cançons a la calanca - VIII -

Palau del Lloctinent [1]
M’abraço al pausat
i transparent desig
de la teva mirada.

Colors càlids
que s’escampen per les pells.
Remor fresca
que neix del mot encès.


(Parlour Suite V - Anthony Phillips / Field Day)

dissabte, 28 de novembre de 2009

Cançons a la calanca - VII -

El Pedrò - Pals
Creuar la murada
amb el pas decidit.
Fent ressonar petjades
que convertim
en música de fons
de les mirades
que es troben

Després ho recordarem
en el bes
que precedeix
a la carícia de la pell.


(Porta centre / Joan Sanmarti, Omer Avital, Marc Miralta, Jesus Reina, Percussions de Barcelona - Quatre Portes de Fes)

diumenge, 22 de novembre de 2009

Cançons a la calanca - VI -

Capvespre després de la pluja - Peratallada
Als bassals dels carrer
la tarda tremola
mentre es clivellen fulles
que degoten
el darrer rastre de la pluja passada



(If You Could See Me Now / Jacky Terrasson & Tom Harrell - Moon and Sand)

dimecres, 18 de novembre de 2009

divendres, 13 de novembre de 2009

Cançons a la calanca - IV -

Fulles - Peratallada
Rebre’ t,
com la fulla
ho fa amb la pluja.

Degota el teu amor,
lentament,
pel meu cos



(Toldrà: Quartet En Do Menor, "Per L'Art" - 3. Andante Sostenuto
Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra - Gerard Claret )

dimecres, 11 de novembre de 2009

Cançons a la calanca - III -

Vent - Gola de Ter
Com una petita follia,
pessigolles als dins:
el vent porta la pluja.
La teva boca
condueix el desig.



(Which Way The Wind Blows - Anthony Phillips / The Geese And The Ghost)

Cançons a la calanca - II -

Gola del Ter
Deixar els solcs de la vida
embarrancats a la sorra
i omplir-se els ulls de mar.

La teva sal al paladar.





(Parlour Suite IV - Anthony Phillips / Field Day)

diumenge, 8 de novembre de 2009

dimarts, 3 de novembre de 2009

Alquímies Ondulants - XLIII –

De nou capvespre
Amara’m, doncs,
amb la dolcesa enjogassada dels cabells
i l’ondulant alquímia dels teus llavis.

Fins que els cossos siguin el corrent,
suau i fresc,
on trobar l’escalfor cada capvespre.



(Nocturne - Anthony Phillips / Field Day)

diumenge, 1 de novembre de 2009

Alquímies Ondulants - XLII -

Tardor [6]
Com un cigne
la fulla d’or, al sol.
Repòs silent.



(Parlour Suite II - Anthony Phillips / Field Day)

Alquímies Ondulants - XLI –

Tardor [4]

Perspectiva.
La Tardor és el color
de la vida.



(Parlour Suite I - Anthony Phillips / Field Day)

dissabte, 24 d’octubre de 2009

dijous, 15 d’octubre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXVIII –

Capturant capvespres

Un cop trobat el capvespre
deixaré que m’acotxi
amb llençols de foc.

Obrint bé els ulls
per què la màgia
i els somnis
marxin lliurement.




dilluns, 12 d’octubre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXVII –

La Seo de Palma

Ser el mur on recollir,
en cada un dels meus maons,
tots els colors que inventes
mesclant,
sols per mi,
volves de llum.

Tota tu ets el pinzell
que m'allibera del negre.






diumenge, 4 d’octubre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXVI –

Ombres
Ens trobarem a l’abraçada
que neix a l’ombra
de l’esclat, encès,
de la paraula
dita just abans del bes.

Alquímies Ondulants - XXXV –

Trencadís
I ara,
sense cap motiu,
somric un dia de març
de pluja fina,
passes curtes
i somriures llargs.

Trencadís on aixoplugar
innocents confidències entremaliades.

dimarts, 29 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXIV –

Valldemosa. Pluja
Passat el trenc d’alba,
damunt llençols de saliva i besades,
tu i jo,
com rosada i pètals,
les pells, de desig, amarades.

dilluns, 21 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXIII –

Mirador de ses ànimes

Acull-me, amor,
aquest capvespre

Gronxa’m amb garlandes
de petxines i escumes.
Amb la cadència lenta
que davalla, encesa,
des de la teva mirada.

Allarguem aquest nou crepuscle
fent rodolar silencis
que omplim amb besades
nascudes de beure’ns,
amb dits tossuts,
el jeroglífic de les pells.

Creem un espai
sense més horitzó
que reconèixer
el sabor del
sexe als llavis.

Mentre el temps,
fràgil,
fa inventari de l'embruix
dels somriures càlids.

Alquímies Ondulants - XXXII -

Alcudia

Invoco el bes
- el teu bes -
com un dring cristal·lí
mentre em degota
el record dels deixants,
com campanetes multicolors,
de la música
dels cossos lliscant
cap el plaer.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXI -

Son Antem

Atiar les brases
fins que el blau
torni a il.luminar-nos.

Lluny de la tempesta.

Reconeixent
l’urc curull
d’un cos bell.

Font de la força
on vencer
les nostres febleses.

dissabte, 12 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXX -

Deià
Penso en tot l’amor de les paraules.

I com es fa fosc a poc a poc.
Com recordem les tardes
darrera els porticons i les persianes.

El jardí del fons
on l’aire es cristal·litzava
a les caricies més blaves.

I ara miro endins.
El passadís en penombra.

I em pregunto si no seria
el moment de cloure l’espai,
ara que la tardor s’apropa,
per descobrir que el silenci
no ofega.

- Que les normes
no estan fetes per l’amor -

Delejant les tardes
entre imatges que pocs veuran.

Trenant el temps.
Esperant la pluja generosa.
Alenades en una habitació
closa.

dijous, 10 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXIX –

Ses Covetes. Horabaixa
Potser arribi el temps
on els ulls es reflecteixin
en els tolls de saliva
amb que acaronem els cossos.

On el xipolleig de les onades
sigui la música
del frec de les pells.

On l’escuma sigui
la remor dels llavis
que es besen.

I nosaltres
l’horitzó més enllà
de s'horabaixa.

divendres, 4 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXVII -

Banc i Mar
A voltes,
sèiem prop del migdia
esperant la lluna plena.

Fins que la remor del mar
ens va dibuixar
una pluja d’estels
a la pell.

dimarts, 1 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXVI -

Binibona
L'horitzó sempre és prou ample.
Potser som nosaltres que ho mirem,
alguns cops,
per forats massa petits.

Alquímies Ondulants - XXV -

La fi de les vacances
Retorn blau.

Cossos perfilats
per transparències salades.

Remors denses
retenint la mirada.

No hi ha destí,
sols el viatge.

dilluns, 24 d’agost de 2009

Alquímies Ondulants - XXIV -

Mercat de Sineu
Selecciona amb cura
la tela amb que es vestirà
en nits xafogoses.

Imaginant el so
de la mà desnuant
el llaç.

El tacte del teixit
relliscant pel cos.
L’embruix d’uns dits,
agosarats,
dansant a l’horitzó
dels mugrons i el sexe.

La veu dels esguards:
Teló que cau
quan l’obra comença.

diumenge, 23 d’agost de 2009

divendres, 7 d’agost de 2009

Alquímies Ondulants - XXII -

Geranis i lluna

Amb la nit arriben les carícies
més desitjades:

el color dels pètals

sota la mirada juganera

de lluna.

dijous, 6 d’agost de 2009

Alquímies Ondulants - XXI -

Strasbourg
Més enllà de tot,
la teva subtil presència

és el so de l’aigua

penetrada pel sol.


Degoten els colors

del desig

com un brollador

de somriures.

dimarts, 28 de juliol de 2009

Alquímies Ondulants - XX -


Xop,
repicar els dins amb la força

de les aigües del desglaç

fins que el silenci cridi

la necessitat del somriure.


Aleshores,

despullat de les hores grises,

observar el sentiment

que ens fa tremolar.


L’abraçada portarà

les llàgrimes dolces.


dissabte, 25 de juliol de 2009

dimecres, 22 de juliol de 2009

dimarts, 21 de juliol de 2009

dilluns, 20 de juliol de 2009

Alquímies Ondulants - XVI -


(...Prudentment desenfocats...)

Oblidem la geometria
i la temperatura dels colors
per observar-nos
en la nuesa, pura,
del reflex dels esguards.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Alquímies Ondulants - XV -



Pensaments com somnis
caòticament desats al sol.

Embriac de colors,
sols demano saber
desfer-me dels rosegats.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape