dijous, 10 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXIX –

Ses Covetes. Horabaixa
Potser arribi el temps
on els ulls es reflecteixin
en els tolls de saliva
amb que acaronem els cossos.

On el xipolleig de les onades
sigui la música
del frec de les pells.

On l’escuma sigui
la remor dels llavis
que es besen.

I nosaltres
l’horitzó més enllà
de s'horabaixa.

5 comentaris:

Trini ha dit...

Un contrallum formidable!

Frannia ha dit...

Sovint fas que se'm posi la pell de gallina...

Carme ha dit...

Enlluernador, tot plegat, barbollaire!

fanal blau ha dit...

Mirallets als ulls,
llampades de pell,
tolls de plaer.
Xipolleig de música.

Una revolta.

barbollaire ha dit...

Trini gràcies, busca-raons.
;¬)*

Frannia buf!!! que no sigui un corrent d'aire...
;¬)***

Carme gràcies, nina!
:¬)***

fanal blau les teves paraules, petites, belles, il.luminen aquest racó.
Gràcies, carinyo
:¬)***

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape