Alquímies Ondulants - XXIX –

Potser arribi el temps
on els ulls es reflecteixin
en els tolls de saliva
amb que acaronem els cossos.

On el xipolleig de les onades
sigui la música
del frec de les pells.

On l’escuma sigui
la remor dels llavis
que es besen.

I nosaltres
l’horitzó més enllà
de s'horabaixa.