dimecres, 16 de desembre de 2009

Cançons a la calanca - XIV -

Mirada
Somriu la nina
que infanta la vida.
El pas lleu,
com alenada d’estrella.

Recull la llàgrima
i viu,
fent cançó de les flors marcides.

Sap el silenci de la paraula
i la carícia de la mirada.

Sap l’amor que es pot
respirar a les rosades.

Em somriu, còmplice,
amb un blau
de lluna pura.


(Niña / Sílvia Pérez Cruz (veu) i Ravid Goldschmidt (Hang) - Llama)

4 comentaris:

Cris ha dit...

aissssssssssss....... plas plas plas.... res més a dir, bé, si, la nina també és nikonista, oi? Quins ulls!!!!! Petons per a tu, un poema molt tendre!!!

Anònim ha dit...

L'AMOR SEMPRE ES COMPLICITAT.
L'ESGUARD,...SILENCI.TOT ESTA DIT.
JUGANT AMB BCN.

Carme ha dit...

Preciosa nina, encara que sigui a mitges!

I un poema molt bonic, encomanat de la tendresa del blau de lluna pura.

barbollaire ha dit...

Cris és nikonista i un geni escrivint i fent fotografies!!!
Petonet dolç ;¬)*

Jugant amb BCN sempre ho és de còmplice...
;¬)

Carme que t'he d'explicar que tu no sàpigues!!!
Un petó dolcíssim, nina
:¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape