Cançons a la calanca - XIV -

Somriu la nina
que infanta la vida.
El pas lleu,
com alenada d’estrella.

Recull la llàgrima
i viu,
fent cançó de les flors marcides.

Sap el silenci de la paraula
i la carícia de la mirada.

Sap l’amor que es pot
respirar a les rosades.

Em somriu, còmplice,
amb un blau
de lluna pura.

(Niña / Sílvia Pérez Cruz (veu) i Ravid Goldschmidt (Hang) - Llama)