diumenge, 25 d’octubre de 2009

Alquímies Ondulants - XL –

Montjuïc
Surar-te
com una fulla,
fins caure en tu.

7 comentaris:

Carme ha dit...

Quina enveja que em fas, poeta,
amb tant poquetes paraules dir tantes coses i posar-nos la pell de gallina

Un petó de bona nit.

fanal blau ha dit...

Doncs jo...que d'altres coses "haberlashailas" però no enveja...ara que ho miro i remiro...

et veig...

Cris ha dit...

una meravella, com escrius i descrius.... no sé com pots complementar tan bé imatge i poesia noi, felicitats, encara que em repeteixi comentari rera comentari :)

novesflors ha dit...

Rebre't
com una deu
fins refrescar-te.

berta ha dit...

Acollir-te,
com un gorg càlid
fins amarar-te.

barbollaire ha dit...

Carme au, dona, au! Que em faràs pujar els colors!
Petonet dolcíssim, dibuixant de sentiments!
:¬)***

fanal blau que me dices!!! Em veus???
Un petó dolç
:¬)**

Cris gràcies, nina...
;¬)*

novesflors ualàaaa! quines paraules més belles...
Gràcies per portar-les fins aquí..
;¬)*

berta tu també...
estic per el.liminar el meu post i posar el poema de novesflors i teu...
són bellíssims!!!

gràcies!
Petonet ;¬)*

- assumpta - ha dit...

Fou feliç per un instant, i tu l'has sabut captar.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape