divendres, 7 d’agost de 2009

Alquímies Ondulants - XXII -

Geranis i lluna

Amb la nit arriben les carícies
més desitjades:

el color dels pètals

sota la mirada juganera

de lluna.

10 comentaris:

Trini ha dit...

Brutal! Me la puc quedar, xerraire? Et prometo que la cuidaré molt bé i no deixaré que la roseguin les arnes :)

bessito.

elur ha dit...

és tan espectacular i espaterrant aquesta foto que no em cap ni a la pantalla! tamany natural!

petonets de color de gerani amb espurnes de lluna!

Jesús M. Tibau ha dit...

els colors es fan tendres davant la teva càmera i les teves paraules

Nuria (fenix) ha dit...

Es preciosa.
Com has arribat d'inspirat de la Selva negra !!
Les flors que encara son per esclatar ,sembla que estirin el cap per veure la brillantor de la lluna.
Abraçadesssssssss

Nuria

Carme ha dit...

Oooooooooohhhhhhhh!

Frannia ha dit...

Preciosa captura!

mar ha dit...

una foto espectacular acompanyada de paraules tendres i a l'alçada de la imatge...

Montse/Arare ha dit...

:)
una passada, rei!

zel ha dit...

Uauuuuu, caram, no tinc paraules...enjogassadament? amb delit i amor... petons!

Sauze ha dit...

Siempre me gustaron los geranios que tenían tanto que decirnos..
bonita foto!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape