diumenge, 4 d’octubre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXV –

Trencadís
I ara,
sense cap motiu,
somric un dia de març
de pluja fina,
passes curtes
i somriures llargs.

Trencadís on aixoplugar
innocents confidències entremaliades.

5 comentaris:

Joana ha dit...

El lloc s'ho val ...i la companyia?mmmmmmmmmmmmmmm
Bon dia !!!!!!

Cris ha dit...

Barbollaire, quina meravella de fotografia.... preciosa i els teus versos no podrien ser més bells.... felicitats altre vegada, un plaer llegir-te :

elur ha dit...

:)****

barbollaire ha dit...

Joana bona nit.
Ambdues coses, companyia i lloc s'ho valien i s'ho valen
Petonet dolç, nina
:¬)****

Cris Gràcies!!
A l'eixida tinc algunes finestres que no se si et poden fer el pes.
Sense compromís, tu mateixa
;¬)*

elur :o)******
(te)

berta ha dit...

Si els records fan somriure, val la pena deixar-s'hi anar. I si són perfumats de pluja, millor que millor.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape