dimecres, 15 de juliol de 2009

Alquímies Ondulants - XV -



Pensaments com somnis
caòticament desats al sol.

Embriac de colors,
sols demano saber
desfer-me dels rosegats.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Barbollaire, quina foto... em fa enveja la teva manera de mirar les coses.

Vigila amb el sol... que fa molta calor :) pels pensaments... És una broma, en realitat em sembla un poema molt bonic.

Una abraçada.

zel ha dit...

Ostres, poeta, has tocat el punt clau "desfer-me dels rosegats"...En això no sé si et podré ajudar, porto tota la meva vida adulta intentant desfer-me'n... Ho he aconseguit amb uns quants, però hi ha rosegats que es resisteixen, i perdure com si jo fos un remugant qualsevol, ja m'entens...


Petons! Molts!

Jesús M. Tibau ha dit...

colros en desordre aparent.
Malgrat tot, bellesa

barbollaire ha dit...

Carme moltes vegades és sort... O tenir el dia inspirat!!

moltes gràcies nina
:¬)*

zel t'entenc perfectament. De vegades, quan menys t'ho esperes i creus que ja no hi son, reapareixen per tocar allò que no sona...
Una bosseta de petons dolços (i gens rossegats), nina
:¬)*

Jesús M. Tibau si . un xic allò de la bellesa del caos...

;¬)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape