dimarts, 21 de febrer de 2017

Perduts


Podria dir allò que diria
amb el somriure sota el nas.
Però potser seria com mentir
a qui desitges.

Podríem sortir i prendre l'aire
i mirar-nos amb la sorpresa
a la mirada
mentre ens agafem la mà.

Fins i tot podríem anar a dormir
sense tenir son
i somniar la set i la vida.
O el fred i la felicitat.

Podríem fer la festa
si no fos que els nostres ulls
són lluny.

Però ens queden els somriures
a través de la finestra.
Asseguts sota llums solitaris
que ens protegeixen del somni.



2 comentaris:

Alfonso Robles Motos ha dit...

Excel·lent fotografia que a través de la finestra li dóna a l'interior una textura de pintura, fins i tot certa fredor. També m'agraden les paraules que et fan reflexionar sobre aquest món de silencis.

Carme Rosanas ha dit...

Preciós i reflexiu. Crec que està tornant el millor Barbollaire, que coneixíem per aquí.
No sabria dir-te exactament per què... és una sensació que tinc en llegir-te, que trobo que el poema no es correspon al títol.
Res no sembla perdut del tot en els teus versos.

Una abraçada, poeta, fins molt aviat.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape