Perduts
Podria dir allò que diria
amb el somriure sota el nas.
Però potser seria com mentir
a qui desitges.
Podríem sortir i prendre l'aire
i mirar-nos amb la sorpresa
a la mirada
mentre ens agafem la mà.
Fins i tot podríem anar a dormir
sense tenir son
i somniar la set i la vida.
O el fred i la felicitat.
Podríem fer la festa
si no fos que els nostres ulls
són lluny.
Però ens queden els somriures
a través de la finestra.
Asseguts sota llums solitaris
que ens protegeixen del somni.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada