dimarts, 15 d’agost de 2017

Estació

Souvenir [CMXIV]


Amb els somnis mig amagats
entre llum tardana,
tanco els ulls per veure't.

Dormiríem nus
en el gest de l'absència.

El mateix enigma de silencis
que omple trens
a les estacions.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

M'has fet pensar en Foix : "És quan dormo que hi veig clar" tanques els ulls i la veus... que bonic! Preciós, preciós poema.

Gràcies, poeta, per tornar!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape