divendres, 21 d’abril de 2017

Univers

Souvenir [DCCCLXXXV]


Cau la pluja
com quan vèiem passar la vida
per l'horitzó dels carrers
que caminàvem.

Cau la pluja,
tan suau,
com les espurnes d'il·lusions
que encenguérem
quan ens assetjava la set.

Cau una pluja.
Borrosa.
I, a cada passa,
es col·lapsa,
un xic més,
aquest meu petit univers.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Aquest univers de llums reflectits és molt bonic. No sembla pas que s'hagi de col·lapsar.
El poema arriba endins. Ja saps que m'agrada dialogar amb els poemes o amb les fotos o amb tot a la vegada.

Bon cap de setmana de Sant Jordi, poeta!


Cau una pluja menuda
mentre els llums
il·luminen els núvols
per on vam passejar-nos,
deserts, avui, dels meus somnis
perquè ja no sé el cami d'arribar-hi,

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape