Cau la pluja
com quan vèiem passar la vida
per l'horitzó dels carrers
que caminàvem.
Cau la pluja,
tan suau,
com les espurnes d'il·lusions
que encenguérem
quan ens assetjava la set.
Cau una pluja.
Borrosa.
I, a cada passa,
es col·lapsa,
un xic més,
aquest meu petit univers.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada