Carrer.
Caminar en un minut
totes les llambordes seques
que degoten, imprudentment,
sense direcció aparent.
Estem a la màxima distància propera.
Esquena contra esquena.
Tal vegada cercant una abraçada immòbil
que no espanti la cega seguretat de la por.
Tornar sobre les passes,
recomptant les gotes que ha de ploure,
i capturar una imatge irrecuperable.
Sol eteri, com una remor, sorgint de la boira.
Un cop vam cavalcar les estrelles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada