dimarts, 25 d’abril de 2017

Carrer.

Souvenir [DCCCLXXXVII]

Caminar en un minut
totes les llambordes seques
que degoten, imprudentment,
sense direcció aparent.

Estem a la màxima distància propera.
Esquena contra esquena.
Tal vegada cercant una abraçada immòbil
que no espanti la cega seguretat de la por.

Tornar sobre les passes,
recomptant les gotes que ha de ploure,
i capturar una imatge irrecuperable.
Sol eteri, com una remor, sorgint de la boira.

Un cop vam cavalcar les estrelles.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada molt aquest poema, tot ell, però té unes quantes coses que m'agraden especialment:

Estem a la màxima distància propera.
Esquena contra esquena.

Ho trobo molt ben trobat. a vegades les persones estem tan a prop i tan lluny a a la vegada!!!

I el final, que el trobo preciós.

Una abraçada, poeta!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape