Estrany

Souvenir [DCCCLXXVII]

Un cop més
la línia queda fora de l'abast
del temps conegut.

Et puc veure,
i sé que no vull
que siguis qui no ets.

No faré cap pregunta.

El meu amor és més
estrany que el teu.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada