dijous, 2 de març de 2017

Estrany

Souvenir [DCCCLXXVII]

Un cop més
la línia queda fora de l'abast
del temps conegut.

Et puc veure,
i sé que no vull
que siguis qui no ets.

No faré cap pregunta.

El meu amor és més
estrany que el teu.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Em fan rumiar els dos últim versos... "el meu amor és més estrany que el teu" vol dir que tots els amors són estranys, però que n'hi ha de més estranys que d'altres? Doncs potser sí, penso que tens raó. Hi ha molts, molts, molts amors que són ben estranys! I se'm fa difícil de comparar-los.

Una abraçada, poeta!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Exquisida fotografia i bell poema. L'amor, com més amor, sempre té alguna cosa de estrany

Elfreelang ha dit...

sublim! barbollaire, sublim!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape