divendres, 13 de gener de 2017

Essència

Souvenir [DCCCLXXI]

Tal vegada hagi arribat el moment
d'obrir els flascons on guardava
les essències dels moments amb tu.

Esquitxar per camps i boscos
les passejades per ciutat.

Esventar besades
per racons assolellats
de terrats sota la pluja.

Escampar les paraules
sobre vinils inaudibles
en reproductors digitals.

Vessar carícies i abraçades
al batec de les onades
en calanques remotes.

Sols guardaré per mi,
en un capseta feta de somnis de matinades,
el primer bes.

I la llum de l'esguard
en separar-se els cossos
desprès de l'abraçada.

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Preciosa essència...
Un petó, estimat.

Carme Rosanas ha dit...

Quin poema més preciós!

Obrir els flascons de l'essència dels moments... quina idea més filosòficament romàntica (o a l'inrevés romanticament filosòfica). M'agrada molt tot el poema, per això no pas només aquesta idea.

Una abraçada

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape