dilluns, 26 de juny de 2017

Il·lusions

Souvenir [DCCCXCIV]


Tu, tant lluny.

Jo encara sense saber
si sé estimar-te.

Potser sols és el desig
de mirar-te i riure plegats.

Perduts al fons dels ulls de l'altre.

La teva aroma m'acompanya.

Tu parles i vius.

Jo penjaré il·lusions,
en blanc i negre i colors,
que ningú veurà.

Tot quedarà endreçat darrera
una porta tancada.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Ostres... no sé què ha passat que no se m'actualitza el teu blog i no havia vist tots aquests posts. Ostres, deu ser des del meu canvi de blog, potser...

Ara ho arreglo i torno a posar l'enllaç. Ja ho deia la meva mare: a cada bigada es perd un llençol. Canvio de blog i perdo enllaços...

És un poema preciós. Que arriba ben endins.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape