Tu, tant lluny.
Jo encara sense saber
si sé estimar-te.
Potser sols és el desig
de mirar-te i riure plegats.
Perduts al fons dels ulls de l'altre.
La teva aroma m'acompanya.
Tu parles i vius.
Jo penjaré il·lusions,
en blanc i negre i colors,
que ningú veurà.
Tot quedarà endreçat darrera
una porta tancada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada