diumenge, 6 de gener de 2013

Mecàniques fràgils - XLVIII -

Souvenir [CCXXVII]

Aleshores ens vam abraçar
davant l’aparador.

I el temps declinà,
giragonsant,
seduït per records avarats que,
com penyores de ventades,
omplien cambres
lluminosament grises.

10 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Grey Gardens
Rufus Wainwright

Honey I'm a roller concrete clover
Tadzio, Tadzio

Arm wrestle your mother
Simply over
Tadzio, over you

But beware my heart can be a pin
A sharp silver dragonfly
Trying to get my mansions green
After I've Grey Gardens seen

In between tonight and my tomorrows
Tadzio where have you been
In between tonight I know it's Tadzio
Tadzio don't you fight

Honey can you hear me
In between been dragging a dragonfly
Trying to get my mansions green
After I've Grey Gardens seen

Honey won't you hold me tight
Get me through Grey Gardens tonight

Tadzio, Tadzio
Tadzio, Tadzio

Trying to get my mansions green
After I've Grey Gardens seen
Honey won't you hold me tight
Get me through Grey Gardens tonight

Tadzio, Tadzio
Tadzio, Tadzio

Elfreelang ha dit...

m'emporto una alenada de tendresa i emoció del teu espai màgic com un rei mag...gràcies barbo !

Carme ha dit...

Les cambres lluminosament grises, és una expressió preciosa que no sabria dir-te perquè m'arriba al cor i que me la prenc com un regalet de reis... tendre i bonic.

Gràcies Barbol espero que els reis t'hagi portat coses boniques, amb la tendresa corresponent.

Alba ha dit...

M'agraden les últimes dues paraules combinades.... lluminosament grises, genial!!!

Pilar ha dit...

Penyores ventades, cambres lluminosament grises...Sembla que l'ha fotografia l'hagis fet deprès d'inventar aquesta descripció.

Glo.Bos.blog ha dit...

A mi també m'han fascinat aquestes "cambres lluminosament grises"...
Ets un mestre!

Miquel Àngel ha dit...

A mi tot el que parli de seduccions em sembla genial !!

sa lluna ha dit...

...i de com un fet, tendre, un instant, pot canviar la llum dels grisos.

Aferrades!

Rafel ha dit...

Tal vegada qui havia assegut a la cadira de barberia a l'altra costat de l'aparador presència aquella abraçada. Llavors els grisos esdeveniren colors.

mar ha dit...

Estances que brillen a la llum de l'abraçada,
tendreses que suren i vaporoses escampen tots els matisos del gris per damunt nostre...
Gotetes de rosada, cel ploraner...
Un instant s'atura i esdevé una eternitat
i mentrestant la vida es passeja entre carrers i aparadors i somriu amatent davant tanta bellesa continguda...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape