diumenge, 7 d’abril de 2013

Mecàniques fràgils - LXI -


Arriba l'hora de tancar
una porta.
D'escombrar el barri,
endreçar la memòria,
i marxar.

De caminar amb pas lent
i redreçar sentiments malmesos.

De construir un temps per guarir.
Per guarir-se.

De fer callar uns silencis
amb les veus d'uns altres.

De fer un primer pas
cap no sé ben bé on.

D'anar més enllà de saber-te
i esperar-te el somriure.

De llençar el trencat
i no somniar en esperances.

És ara, per poder obrir
la porta qualsevol matí
un altre vegada.







13 comentaris:

Barbollaire ha dit...

El lloc canvia de ritme. Darrerament, ja anava força lent.

No tanca. No marxa. Simplement canvia el ritme.
Les paraules, molts cops, costen. I, darrerament sembla que costen més.

Ara em ve més de gust explicar històries amb imatges i música.

Si les paraules tornen, brollen, apareixen, us les portaré aquí o a les cambres.

Mentrestant intentaré trobar colors a les mirades.

Allà em trobareu.
fins ara.

Anna ha dit...

M'agrada com sempre el que escrius.... Petons dolços retrobat poeta!

Leviathan Ànima literaria ha dit...

Molt maco! M'encata el que escrius

fanal blau ha dit...

Amb les mirades i la música sempre escrius; no deixis d'escriure poesia amb paraules.
Un petó, estimat.

zel ha dit...

Tots estem desencisats, poeta, tots... Un petonàs estimat!

zel ha dit...

Tots estem desencisats, poeta, tots... Un petonàs estimat!

Glo.Bos.blog ha dit...

Ens amotllarem al nou ritme per seguir el teu pas, poeta.

Carme ha dit...

Et seguirem, poeta, amb imatges, músiques o paraules, allà on siguis...

Però sàpigues que les teves paraules, les trobem a faltar quan no hi són.

Fins ara... una abraçada

iruna ha dit...

"tancar una porta... per poder tornar-la a obrir".

"redreçar sentiments malmesos"?

"construir un temps per guarir"?

"fer callar uns silencis
amb les veus d'uns altres"?

pos si les imatges i la música t'ajuden a redreçar-te i et curen, ja saps on tens la medecina; i les paraules, tu tranquil, sovint costen, però en qualsevol moment tornaran a entrar i a sortir per la porta, silenciosament o en veu alta... al teu ritme.

este sempre ha sigut i serà un bon lloc per a molts de "nosaltres", i si vols que mos trobem allà, allà mos trobarem.

una abraçada, carinyet

mar ha dit...

Si així ho sents,
és positiu tancar la porta.
Fer endreça i netejar.
Descarregar el pes que costa de traginar
i no ens duu gaire enlloc.

Els silencis guareixen,
regalen temps,
permeten escoltar-nos a nosaltres mateixos i decidir cap a on anar.

De vegades, només el fet de voler fer el primer pas, ja ens empeny cap a algun lloc i apareixen noves portes per obrir i deixar entrar noves clarors.

Els colors de la mirada és un espai genial per a perdre-s'hi...
Gràcies per ser-hi...
amb colors...
amb o sense paraules...
i sempre amb la mirada que ens regales...

Petonet dolç poeta!

joana ha dit...

I el nou matí arribarà, potser, més prest del que et penses... un poeta no pots estar-se molt de temps sense escriure -amb paraules- el que porta a dins.

Tot i que el Els colors de la mirada el trobo un lloc molt xulo, sóc mes amiga de les paraules... allò de: "una imagen vale más que mil palabras" no em fa el pes.

Salutacions!

Joana ha dit...

És temps d'asseure's i contemplar com passa la vida sense desaprofitar ni un segon. Es tanca una porta, s'obra una finestra.
Petons poeta!!

Pilar ha dit...

Segur que n'has obert una altra! Potser algun dia la trobaré i m'hi endinsaré.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape