diumenge, 24 de febrer de 2013

Mecàniques fràgils - LIV -

Souvenir [CCLIII]

Sé molt bé tot el que et diria
mentre respires, ulls clucs,
el record del bes en el bes.

Mentre et ressegueixo les cames
que, tot just fa un moment,
entrellaçaves amb les meves.

Sé molt bé, amor,
el color del mot que neix al teu sexe.
Que s’enfila pel meu dins
i que, brollant-me als llavis,
deposito al teu mugró.

Et sé les mans com una teulada
on aixoplugar-me.

Et sé, amor.
I sé molt bé tot el que et diria
quan el teu cos, nu,
al meu costat,
lleument respira.

6 comentaris:

fanal blau ha dit...

Quin regal d'amor, el teu, amor.
Quines meravelles ens regales...

Carme ha dit...

Si això no és volar junts. Si això no és sincronitzar el vol...
poeta... ja em diràs.

Aquest poema és una meravella de dolcesa. És el poema que tothom voldria per a ell (o ella).

:) I si com deia el teu comentari a casa meva, en aterrar encara ens podem trobar molt millor encara! :D

lolita lagarto ha dit...

em trec el barret!
el poema és pura emoció i la foto traspua sensibilitat, creació i bon gust!

Glo.Bos.blog ha dit...

Avui m'has deixat bocabadada!
Artista!!!

sa lluna ha dit...

Explosió de sensualitat i dolçor en les teves paraules, música pels sentits...ufff m'agrada moltíssim!

Nanit, poeta.

Joana ha dit...

Sublim per una tarda plujosa i humida.Les paraules escalfen fins a notar la tebiesa d'una altra pell.
Bon dijous,divendres i cap de setmana amic!!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape