Mecàniques fràgils - LIV -
Sé molt bé tot el que et diria
mentre respires, ulls clucs,
el record del bes en el bes.
Mentre et ressegueixo les cames
que, tot just fa un moment,
entrellaçaves amb les meves.
Sé molt bé, amor,
el color del mot que neix al teu sexe.
Que s’enfila pel meu dins
i que, brollant-me als llavis,
deposito al teu mugró.
Et sé les mans com una teulada
on aixoplugar-me.
Et sé, amor.
I sé molt bé tot el que et diria
quan el teu cos, nu,
al meu costat,
lleument respira.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada