dijous, 14 de març de 2013

Mecàniques fràgils - LVII -

Souvenir [CCLXXV]

Em trobes abans que jo pugui fer-ho.
I t'apropes a mi
regalimant l'amor que s'encomana.

Esquitxant somriures
com la primera carícia
del desig.

La següent la somniarem
en sentir-nos les pells.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Trobar-se, com reconèixer-se, em semblen verbs reflexius, d'anada i tornada. Tu n'has fet un poema preciós. I em fas pensar que no importa gaire qui s'apropi mentre hi hagi trobada.

Bon dia, poeta.

Leviathan Ànima literaria ha dit...

Maquísim, m'ha agradat moltíssim! Enhorabona! :)

Joana ha dit...

Somniar és sovint tan real com allò que vivim mentre somniem .
bon cap de setmana VBarbo!!!!

mar ha dit...

I en cada gota,
tot un univers de tendreses...

Feliç setmana poeta!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape