(... N ...)

Avui que les llàgrimes
han acaronat el dia,
he pensat que, aviat,
farà deu anys
d'un vespre d'ocellets de paper.
De complicitats rialleres.
De música interminable.
De gentada, sorpresa
i amor.

D'un coneixement curt.
De compartir un blau que
sempre que ens mira
posa llum als dins.

Sé que on siguis saps que,
malgrat la meva ignorància
de tu,
em dol aquesta partença
sobtada.

I em desespera saber que,
nosaltres, poc podrem fer
per apropar-nos als teus colors.

Per pintar colors
que complementin els teus.

No deixis de petja
aquest blau que tant estimem,
i, si et plau,
continua sent part de la seva llum.

Del seu somriure.
Del seu esguard.


(per N. un petó ben dolç pel camí... i, òbviament, per M. )

Música: Dvorak, Rusalka - Mesicku Na, Anna Netrebko / Disc: Opera Arias