Sojorns al tàlveg - XX -
Com un minairó entremaliat
m'enfilaria per les teves cames.
O, tal vegada,
lliscaria per la teva esquena
o entre les teves sines.
Em perdria pel teu cos
pintant-lo amb les aromes
de la Tardor.
Et mostraria tots els corriols
secrets que amaguen les fulles
daurades.
Escoltaríem la remor
de la molsa als peus nus
recolzats a les arrels
d'alguna alzina.
I viuríem la fantasia
del somni que somniem
en el somriure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada