Mecàniques fràgils - LX -
Surto a un carrer silenciós i buit.
Caminant per una escletxa de sol
tot esperant la pluja.
L'olor de l'aire
em porta lluny,
a uns altres paisatges.
I puc sentir la remor
del temps lliscant
per sobre els minuts lents.
Sense veure't,
podria explicar-te
totes les solituds que empremten
les distàncies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada