(...Pas d'Any...)
que podria ser meu, nostre.
Un temps per passar més enllà d'aquest,
on tot sembla de l'inrevés.
Un temps on dibuixar línies
no massa llunyanes.
On mirar el sol
sigui un cant sota la lluna.
Arribar a un temps
on la foscor sigui, simplement,
un altre lloc on estimar-se.
Un temps de cossos que somriuen.
De llavis que es retroben.
De mans que perfilen sentiments.
D'abraçades lluminoses.
De silencis riallers.
Del brunzir juganer
de les nostres pells.
Arribar a un temps
que ens faci prou savis
per estimar.
Estimar més enllà de regles
establertes.
Abans no s'acabi aquest temps
per arribar.
(Feliç i dolç pas d'any)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada