Sojorns al tàlveg - XI -

Em mostro a tu
en la grisor d'un cos
on ja floreix el marciment
del temps.

No m'avergonyeix em vegis així:
Car sóc el que sóc i com sóc.

Guardo i recordo
totes les aromes
de les mans que m'ham acaronat.
La forma i llargada dels dits.

La tebior de llavis
que em descobriren corriols i passeres.
La textura de les llengües.

No m'avergonyeix em vegis així,
en la nuesa de la vida
que encara em pot quedar per viure.

I em mostro a tu,
en la grisor d'un cos
com tant d'altres.

On es troben les petjades lleus
de mugrons lliscant
entre abraçades.

Em mostro a tu,
així, cos gris,
amb la secreta esperança
de poder trobar, encara,
algun color per escampar-me.

(Inspirat per la sèrie Del cos del Dietari de Sensacions de Violant d'Atarca, citada amb el seu permís)

Música: Liebestod, Richard Wagner / Disc: Tristan und Isolde