divendres, 9 d’agost de 2013

Sojorns al tàlveg - XI -


Em mostro a tu
en la grisor d'un cos
on ja floreix el marciment
del temps.

No m'avergonyeix em vegis així:
Car sóc el que sóc i com sóc.

Guardo i recordo
totes les aromes
de les mans que m'ham acaronat.
La forma i llargada dels dits.

La tebior de llavis
que em descobriren corriols i passeres.
La textura de les llengües.

No m'avergonyeix em vegis així,
en la nuesa de la vida
que encara em pot quedar per viure.

I em mostro a tu,
en la grisor d'un cos
com tant d'altres.

On es troben les petjades lleus
de mugrons lliscant
entre abraçades.

Em mostro a tu,
així, cos gris,
amb la secreta esperança
de poder trobar, encara,
algun color per escampar-me.

(Inspirat per la sèrie Del cos del Dietari de Sensacions de Violant d'Atarca, citada amb el seu permís)

6 comentaris:

Violant d'Atarca ha dit...

M'afalaga i emociona alhora haver-te inspirat aquests preciosos versos nus -nus, ells també- d'ostentacions superficials i vestits, en canvi, amb el tel transparent de la sinceritat dels sentiments.
La bellesa del cos va molt més enllà dels cànons estètics imposats... per a mi està indefectiblement unida a la manera de ser i sentir del seu posseïdor.
Gràcies!

Carme ha dit...

Comparteixo del tot el comentari de la Violant.

La bellesa va molt més enllà, la bellesa es du també a dins i si és així, no ens ha de fer cap por ni cap vergonya el nostre cos que canvia amb el pas del temps.

Un poema preciós, sincer i autèntic.

Barbollaire ha dit...

Violant gràcies per les teves paraules. No he tingut mai cap problema en mostrar-me nu. De fet a l'abril del 2007 ja ho havia fet al Lloc.
Fixar-se sols en "l'envoltori" tampoc és un tret característic meu. Tot i que, no ens enganyem, pot ser cridaner i bonic de mirar, si sols és això, presentació... no va amb mi.

Gràcies a tu! Per donar-me permís per citar-te. Per venir a casa. Pel comentari.
Un petonet dolç.. ;¬)***

Carme Buf! Gràcies pel teu comentari. Imaginava que tu no t'escandalitzaries. Ja saps que sóc gamberru i que, de vegades, s'atura aquesta única neurona que tinc.
Saps? Els vostres comentaris em fan pensar en una noticia que vaig sentir l'altre dia. Una banda de es dedicava a fer carrosseries de Ferraris, amb fibra de vidre i les posaven en (m'ho invento) Ford o Renault.

Potser tanta "bellesa" externa sigui en molts casos, sols això. Carrosseria sense res original als dins.

No sé si "patiré" una baixada de seguidors després d'això. Tampoc em preocupa, ja ho saps...

Mmmmmmhhhh! Ara que... Us imagineu que es "desencadenés" una onada de post de blogaires (més o menys) nus? Com una mena d'alliberament col.lectiu?

Hahahahahahahahaha! (ja s'ha tornat a aturar la neurona,,, vaig per la medicació)

Gràcies pel teu comentari, carinyo!
Un petonet ben dolç
Una abraçada infinita!

mar ha dit...

Saps poeta?
M'agraden els teus blancs i negres perquè són rics en matisos.
I perquè és en aquest cos gris, en el què hi endevino tots els colors viscuts intensament.
En ell es condensen tots els instants que has decidit viure en un de sol, el present.
I traspúa savieses.

I és en aquests dins que, honestament i sense cap vergonya ens mostres, que voldria aprendre't i saber mostrar-me també nua, sense cuirasses ni entreteniments. Però no en sé prou encara...

Seguiré, si em permets, a propet teu, per provar de mostrar l'essència d'allò que és realment poderós: viure intensament cada present i saber veure allò que és invisible als ulls ( com tan poèticament saps fer tu).

I no, no tinc cap dubte que sabràs retrobar tots aquells colors que et calguin per seguir dibuixant els teus somriures a cada pas.
Gràcies per ser-hi sempre estimat!
Petons d'estiu.

Pais secret ha dit...

Felicitats per mostra-te tal com ets i felicitats per ser tal com et mostres. I no parlo de grisos ni de matisos, parlo de sinceritat, parlo de bellesa.

Bon estiu!

sa lluna ha dit...

No sé si potser se m'aturi sa neurona i et prengui la idea per sortir més o menys nua al blog , el que si sé és que els sentiments com més despullats millor i tu ho fas de conya!! :)

Enhorabona nin!
Aferradetes!!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape