diumenge, 1 de desembre de 2013

Sojorns al tàlveg - XXII -


Com l'espectre de mans translúcides
que intenta acaronar la tendresa,
cercar,
a la buidor de lleixes espaordides,
la polsina aspre
que sargeix un temps
que ens ganyola als dins.


2 comentaris:

sa lluna ha dit...

Quina imatge més punyent, la crua realitat d'aquestes festes, on -si la tendresa no ens acarona- ja no ens hi queda res.

Aferradetes.

Carme ha dit...

M'encanta aquesta metàfora e la buidor de les lleixes espaordides.

Com que jo tinc també un temps que em grinyola als dins, o potser més d'un i tot... em faig la il·lusió que sé molt bé què vols dir.

Aquest contrast entre les lletres vermelles de la foto i la buidor grisa dels prestatges, m'esborrona...

Abraçadetes, amb lletres vermelles, poeta.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape