Robades - V -

 

(Passeig de Gràcia. Barcelona. Sant Jordi 2024. Fujifilm X100F)

esperava aquell sol⁣
i tu em vas il·luminar⁣
amb el bes.⁣
⁣
podries haver fet ⁣
que volés,⁣
però em vas retenir⁣
a terra⁣
dipositant amb tendresa⁣
la teva llengua ⁣
damunt la meva⁣

Comentaris

  1. sa lluna24/4/24 21:03

    L'amor que es respira, arriba fins aquí...
    Un poema molt bo, em fas molta enveja. ;-)

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbollaire25/4/24 9:06

      No se perquè m'has de tenir enveja.
      Tu tens escrits i fotografies magnifiques!!
      Jo, de vegades, tinc sort ajuntant paraules o prement el disparador...

      Gràcies per passar per casa.

      Aferradetes, Paula

      Elimina
  2. Carme Rosanas24/4/24 21:46

    Volar o no volar... aquesta és la qüestió...
    Bromes a part, és un poema molt tendre.
    Una abraçada, Barbo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbollaire25/4/24 9:07

      Com li deia a na Paula, de vegades l'encerto ajuntant les paraules.

      Gràcies per ser-hi sempre.

      Una abraçada, Carme

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada