Anònims - CXXIV -
(II Sopar Blogaire. Barcelona. Febrer 2011. Nikon D700. Nikkor 28-80)
els meus ulls segueixen
les lletres escrites,
veus perdudes entre les paraules
formes de vides llunyanes
en versos d’altres èpoques
com viatges cap a
amistats perdudes.
amors, amants, amats
que giren el cap
els cors brillen a l’altre
banda del camí
Quina bona època que va ser, aquella!
ResponEliminaQuins records, barbo!
Una abraçada.
També uns quants anys després... qué maques les trobades que vam fer!
ResponEliminaEm queden records amables de la gent i les seves paraules.
Aferradetes, mestre.