Anònims - CXXV -
(Zarautz. Juliol 2015. Fujifilm XT-1. XF18-135)
no m’importen
les formes del teu cos
si encara em deixes
resseguir-te tots els viaranys
de la teva pell
que arboren el meu desig.
no m’importen
les formes del teu cos
quan sento créixer
el mugró entre els meus dits
no m’importen
les formes del teu cos
quan, assedegat,
em deixes beure
dels teus llavis
no m’importen
les formes del teu cos
quan les nostres mans
es persegueixen,
entremaliades,
fruint de la nuesa
no m’importen
les formes del teu cos
si ens perdem
en els ulls de l’altre
en la trobada dels sexes.
Quan hi ha desig i sentiments, no importa res més...
ResponEliminaLa foto em sembla un bon exemple de que per estar al sol, no és necessari que faci bona mar. ;-)
Aferradetes, mestre.
Finalment l'amor és el que importa...
ResponEliminaUn bell poema. I una foto molt potent, com el mar que s'hi veu.
Abraçades.