diumenge, 5 de juny de 2016

Màgia

Souvenir [DCCCXXVI]


Somniar-nos la nostra Antaviana
en aquest nom, de vocals llargues
i consonants aspres,
que ens apareix, molts cops,
de manera inesperada.

Lliscar per les lletres altes
fins la voluptuositat sinuosa
de les més petites.

Com un vertigen de cossos
que floreixen sobtadament.

Tal vegada enyorats
del tacte dels llavis que,
com pètals inesperats,
xopen les pells de desig.

5 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Els pètals sempre suggereixen coses belles.

Carme Rosanas ha dit...

Quina meravella aquesta foto!!!
No conec el nom d'aquesta flor, però si el trobo (tu el saps?) crec que la reconeixeré com si l'hagués vist al natural.

Tenir una paraula màgica és una sort, perquè sempre funciona.
Lliscar-hi com descrius deu ser genial. Un poema molt dolç, barbo, preciós!

Una abraçada molt forta!


Glo.Bos.blog ha dit...

Que bé fas les fotos i els poemes. Artista!

fanal blau ha dit...

La fotografia la trobo preciosa, delicada, perfecta.
El poema...avui hem quedo amb el poema...Emocionant.
Petons, estimat.

sa lluna ha dit...

Poema suau i dolç, la foto és llum pels ulls.
Aferradetes, mestre.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape