diumenge, 28 d’agost de 2016

Fugisser

Souvenir [DCCCLVI]

El temps es trena i destrena
i el veig lliscar, negre,
assegut on no ho hem fet mai.

Somniant viatges a ciutats
de carrers encisadors
on mirar-nos sense presa.

I, sense presa,
apropar les boques
per descobrir-nos en un bes
que sempre te el color del primer.

Mirar-nos tant lentament
com les passes que ens porten,
no sabem ben bé, on.

Mirar-nos per descobrir,
entremaliat i un xic tímid,
tot el desig al fons dels ulls.

I desitjar la fosca per il·luminar-nos
amb la remor dels llavis entreoberts,
mentre ens dibuixem, amb la llengua,
els llargs camins del plaer.

Els cossos trenant-se i destrenant-se.
Suats.

Com el temps que llisca,
negre i fugisser.
Com l'aroma d'una cançó a mitjanit.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

El temps passa molt de pressa, llisca, llisca... El seu color el veiem canviant segons els moments.
Potser ser que estar assegut on no has estat mai, pugui ser positiu... Qui sap?

No et deixis escapar cap bes que sigui com el primer, poeta...

Abraçades


Carme Rosanas ha dit...

Volia dir: pot ser que...

Déjà vie ha dit...

sempre magnific. :)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape