Sotil

És ara que, els meus llavis,
lliscarien per la teva esquena
obrint els meus braços
per damunt els teus.

És ara que, sense esforç,
recordo la carícia
del teu mugró
a la meva llengua.

És ara, quan en son més llunyanes,
que el bressol de les teves mans
em floreix a la pell.

És ara que sóc record,
avorriment, costum o fàstic,
que el gust tebi del teu sexe
és com pluja fresca a la boca.

És ara que sóc, a penes,
una mirada a través
d'una finestra tancada,
que no puc deixar d'estimar-te.

Així com va ser el primer cop
que les nostres pells
van trobar-se.

Música: Llàgrimes i petons, Pau Riba - Toti Soler / Disc: Jo, la donya i el gripau