Acuit
Abraçar-te el cos
sota llençols blancs.
Tintar-lo amb els colors
de les carícies
i les besades del desig.
Jugant a l'acuit
com la lluna i els núvols,
entre els somriures i el panteix,
per tots els dolços viaranys
de la teva pell.
Dies lànguids i enyoradissos.
Que m'omplen el cap
de temps llunyans
i sentiments quasi impossibles.
![Souvenir [DCCCLXV]](https://c3.staticflickr.com/6/5441/30975935106_d4266a6e2d_b.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada