diumenge, 14 de setembre de 2008

()



El tacte.
La carícia.
El petó.
La mirada.
La tendresa.
L’Amor.

Me’ls has confiat
mentre et feia el darrer petó
i marxaves entre els meus braços.

Procuraré no decebre’t...


17 comentaris:

elur ha dit...

MÀ... no sé què dir... deixo unes llàgrimes per acompanyar-te i una abraçada ben forta.
No la decebràs pas mai...

XeXu ha dit...

Em costa tant i tant trobar paraules en aquests casos... Només una abraçada, i molts ànims per seguir endavant.

Rita ha dit...

No la decebràs, segur! No tinc paraules, només llàgrimes...
Una abraçada i uns petons, amic!

Carme ha dit...

Ningú millor que tu per guardar i fer crèixer tots aquests regals que t'ha deixat. No la decebràs.

Fins molt aviat. Un petó.

Gatot ha dit...

petons, company-amic...

novesflors ha dit...

Sota la llum d'argent,
en les branques, el vent,
canta el teu nom.


Rosa Leveroni

mar ha dit...

amb aquestes paraules carregades d'intencions dolces dubto que ningú quedi decebut...

MoNaLiTzA ha dit...

Un petó dibuixat no és gran cosa, però..., ja saps... :-*
:)

Cèlia ha dit...

Una àliga majestuosa volava sobre els camps, aprofitava els corrents aeris per poder-se enlairar cap al cel deixant un rastre d'amor al seu vol...

Anna ha dit...

Estic segura de que no la decebràs.
Un petó molt fort...

robadestiu ha dit...

amb un final tan bonic, crec que heu guanyat el partit. La carícia, la mirada, la tendresa, l'amor... tot això viurà sempre. Una abraçada...

Joana ha dit...

Una abraçada poeta.

Arare ha dit...

Cada dia em sorprens més. és això possible?

Molt bon dia, poeta! un petó blau.

Laura ha dit...

Barbollaire, flueix com l'aigua que evoca el teu nom. Ets exquisidament sensible com ho deuria ser ella. No, no la decebràs.

zel ha dit...

Hi haurà sempre un gran espai al teu cor que t'anirà recordant tot el viscut, tot l'estimat, tot el desig, tot el possible en l'esperança de trobar una imatge reflectida que et somrigui sense ser-hi, un desig de futur possible en només un parell de mans i un pensament a parells. Petons, dolç poeta, en la tristor trobaràs la nostra companyia.

williams ha dit...

Hola, barbo... Es veu que els astres no deixen que les nostres paraules ens arribin un a l'altre. Et contesto SEMPRE. Intentaré contestar-te des d'un altre correu... Aquest no li agrada al teu servidor.

Veig que passa alguna cosa. No sé de què va, però tu sí saps que aquí estem pel que sigui.

Petonets
Williams

Anònim ha dit...

És cert que sempre som dipositaris
i no propietaris dels sentiments
dels altres i moltes vegades dels nostres, Gràcies per les teves paraules.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape