Anònims – XXXVIII –

De sobte
el cos recorda un desig.

Les teves carícies
brollant fresques
i relliscant pel meu cos.

Jo recollint-les.
Inventant-me llera
de la teva tendresa.

Pessigolles
d’imatges difuminades.

Diagonal a la deriva
entre les ones dels membres.

Nuesa.

Música d’estels
als coixins.