Anònims - XXXVII -

Aquí la versió original de la foto

Més enllà del ritus
de les estadístiques
quotidianes,
respirem una vida
a tot color.

Sense saber, encara,
viure a cegues
al bressol de la carícia
que floreix en un moment.

Sense saber retrobar el gest
apòcrifament sensual
de llavis pintant portes
en vidres grisos.

I amb la frescor de llengües
tèbies al cos,
travessar-les
amb l’únic farcell
del riure a les mirades.