Anònims - XLI -

Amb el sol clavat al ull,
els pensaments avancen
a les palpentes.
Distrets entre les ombres
de les nervadures de les fulles.

Com qui escolta el secret
d’un estel perdut.

Esperant el truc de la nit
que s’emmiralla
en el raig més llunyà.

Com petons distrets
recollits en tots els plecs
del cos.