(...)

El plor sec que m’omple
sense poder brollar
corseca paraules
i provoca el silenci
de les llàgrimes
de la mort.

El plor que no es plora
es trenca amb el dring
que m’il•lumina:
L’arribada de les teves
paraules.

I, aleshores,
la mort és l’amor
i el plor és pont
que apropa
silencis i versos.

Amb la llum que estripa
penombres.
Bastint tots els sons
de les petjades dels sentits.