Anònims – XXIV –

Acaronar-te com el mar,
bruna i nua,
amb crineres d’escuma.

Pujar dels més blaus fons
flors maragdes
i petxines d’olor.

Trenar-te músiques
de tremoloses manyagues.

Resseguir el teu cos
com l’oreig,
fresc,
de la matinada.