Anònims – XXIV –







Acaronar-te com el mar,
bruna i nua,

amb crineres d’escuma.


Pujar dels més blaus fons

flors maragdes

i petxines d’olor.


Trenar-te músiques

de tremoloses manyagues.


Resseguir el teu cos

com l’oreig,

fresc,

de la matinada.

Comentaris