De pas: Ombra





Capturo l’imatge
de mi mateix

sobre catifes de fulles

encara verdes.


Textures infinitament

persistents

de siluetes lentes

i líquides.


Com carícies

senzillament complexes

d’òptica insaciable.


Projectant una ombra

que no pots veure

però intueixes.


En un pas lent

de temps:

una mà iniciant

un recorregut dolç.


Les espurnes de les mirades

ens xopen

des del mirall.


I ballem, despullats,

amb els records

dels somriures.

Comentaris