De pas: Ombra

Capturo l’imatge
de mi mateix
sobre catifes de fulles
encara verdes.

Textures infinitament
persistents
de siluetes lentes
i líquides.

Com carícies
senzillament complexes
d’òptica insaciable.

Projectant una ombra
que no pots veure
però intueixes.

En un pas lent
de temps:
una mà iniciant
un recorregut dolç.

Les espurnes de les mirades
ens xopen
des del mirall.

I ballem, despullats,
amb els records
dels somriures.